Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
melquita
Cristianisme
Membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, en les lluites cristològiques entorn del monofisisme, romangueren fidels al concili de Calcedònia i a l’emperador (el nom melquita prové del siríac mlek, malko, ‘rei’).
Posteriorment aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí de la capital imperial, de primer en llengua siríaca a Síria i a Palestina, posteriorment en grec i, finalment, en bona part, en àrab Generalment hom reserva el nom melquita per als catòlics d’aquesta tradició, més que no pas per als ortodoxos
patriarcat de Jerusalem
El darrer dels quatre antics patriarcats orientals, creat al concili de Calcedònia (451), que sostragué la Palestina a la jurisdicció d’Antioquia.
Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena…
ritu siroantioquè
Cristianisme
Ritu propi del patriarcat d'Antioquia.
És practicat pels cristians pertanyents a aquest patriarcat que cal no confondre amb els patriarcats homònims melquita o maronita, estesos a Síria, l’Iraq, el Líban i la Turquia meridional, i pels cristians jacobites del Malabar Índia i els seus germans catòlics, que hom anomena malankars Empra la llengua siríaca, bé que, en la pràctica litúrgica, la utilització de l’àrab hi és molt abundant i, a l’Índia, el malaialam Cal remarcar, entre diverses característiques, l’abundor d’anàfores més de 70 per a la litúrgia eucarística, una oració peculiar, a l’ofici diví, anomenada sedro ,…
ritu copte
Cristianisme
Forma de la celebració cultural pròpia de l’Església copta.
Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions…
Església siríaca
Església formada entorn del patriarcat d'Antioquia.
Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o…
Baalbek

Aspecte del conjunt monumental de Baalbek
© Véronique Dauge / UNESCO
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’al-Biqā’, al Líban, als contraforts de l’Antilíban.
Centre comercial d’una àrea agrícola i ramadera, i també important centre turístic, on és celebrat periòdicament un festival internacional de música i teatre És seu episcopal melquita i maronita Ciutat fenícia d’escassa importància, s’hellenitzà amb la conquesta de l’Orient per Alexandre, i posteriorment prengué el nom d’Heliòpolis ‘Ciutat del sol’ Esdevingué colònia romana en el regnat de Juli Cèsar el 47 aC i August l’engrandí Durant l’alt Imperi esdevingué la ciutat més important de la Celesíria Islamitzada per Hālid ibn al-Walīd 635, es revoltà contra els omeies i el califa…
Manuel Nin i Güell
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i a la…