Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
escola d’Atenes
Escola neoplatònica dels ss V-VI dC, fundada per Plutarc d’Atenes i que comptà Procle entre els seus representants.
L’escola pertangué a la tendència metafisicoespeculativa del neoplatonisme i es caracteritzà per la seva orientació teològica i sistemàtica, per l’aplicació de la lògica a les especulacions metafísiques i per l’atenció prestada a la idea d’emanació
Mihai Beniuc
Literatura
Escriptor romanès.
Professor de psicologia a Bucarest, a partir del 1945 esdevingué un dels autors més rellevants del seu país Conreà sobretot la poesia Cîntece de pierzanie ‘Cants de desolació’ 1938, Materia şi visele ‘La matèria i el somni’, 1961, Lumini crepusculare ‘Llums crepusculars’, 1970, amb la qual expressà inquietuds metafísiques
Emilio Prados
Literatura
Poeta de la Generació del 27
.
Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques
Richard Avenarius
Filosofia
Filòsof alemany, professor a la Universitat de Zuric.
La seva filosofia és denominada empiriocriticisme, o filosofia de l’experiència pura, i vol ésser una recerca rigorosament científica dels caràcters essencials de l’experiència depurada de les suprastructures metafísiques Per arribar a l’experiència pura i trobar els elements originals que precedeixen tota teoria, fa una anàlisi crítica del fet de l’experiència, tenint en compte la relació subjecte-objecte i els condicionaments físics Expressa el seu pensament amb una terminologia nova i elaborada amb vista a construir un llenguatge simbòlic, com el de les matemàtiques Les obres…
neopositivisme
Filosofia
Nom genèric donat al pensament elaborat per un conjunt de filòsofs que, entroncats remotament amb Hume i amb Comte, recullen les aportacions de Mach, de Frege, de la logicomatemàtica de Russell i Whithead, i de Wittgenstein.
A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès…
Andrej Donatovič Sinjavskij
Literatura
Escriptor rus, conegut també pel pseudònim d’Abram Terc.
Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats El 1973 s’exilià a París En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm ‘Què és el realisme socialista’, 1959 satiritzà aquesta tendència artística D’entre les seves novelles destaquen Sud id’ot ‘El judici comença’, 1960, descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov 1963, sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat…
xaman

Xaman tuvinià cofat amb una lligadura feta de plomes de rapinyaires i altres ocells, i tocant un instrument de percusió
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…
càbala
Judaisme
Conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenvolupades en el judaisme.
La càbala especulativa , o càbala pròpiament dita l’anomenada pràctica -ma’sīt- degenerà en màgia i ocultisme, disposa d’uns procediments exegètics propis guematria, notarikōn, temurà per a llurs interpretacions del món, del seu origen i dels seus misteris Déu és considerat infinit, principi de totes les coses i desconegut i incomprensible per a les criatures De la divinitat procedeixen per emanació deu atributs, anomenats sefirot L’ànima, emanació d’una sefirà , existeix abans del naixement, té diversos graus i consta d’un element masculí i d’un altre de femení hom admet la metempsicosi…
simpatia
Filosofia
Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva.
Ha estat explicada diversament al llarg de la història Hi ha tota una concepció còsmica, amb fonaments en l’estoicisme i en el neoplatonisme, que considera la simpatia com el llaç d’unió de tots els elements del cosmos En aquesta línia, els filòsofs romàntics alemanys de la natura, sobretot KReinhardt i ASchopenhauer, l’han considerada com el sentiment que manifesta la unitat vital de cadascú amb tota la realitat En oposició a aquesta, hi ha diverses interpretacions humanes i morals Els filòsofs anglesos de la teoria del sentit moral ASmith, FHutcheson, etc basen l’acte moral en un raonament…
bé
Filosofia
Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada sia com a tal, sia com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que li pot satisfer una necessitat o una mancança.
La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers,…