Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Proves de detecció de partícules microbianes
Patologia humana
Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa…
activitat d’aigua
Alimentació
Quocient a una temperatura determinada entre la pressió de vapor d’un producte i la de l’aigua.
És una mesura que indica l’aigua lliure que pot suportar el creixement microbià Es tracta d’un paràmetre cada vegada més utilitzat en ciència i tecnologia alimentària per valorar la possibilitat d’alteracions microbianes específiques en un producte determinat
microbiologia d’aliments
Alimentació
Biologia
Estudi de les relacions entre els microorganismes i els aliments.
Aquestes relacions poden ésser beneficioses aliments obtinguts per fermentació o perjudicials contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols olives, embotits, iogurt, formatge o amb uns altres microorganismes formatge, salses de soia—, bacteris acètics vinagre, llevats begudes alcohòliques, pa, etc La deterioració biològica dels aliments és deguda a microorganismes bacteris, llevats, floridures Les contaminacions per bacteris patògens ocasionen toxinfeccions salmonellosi o…
bioremediació
Ecologia
Aprofitament de la capacitat d’alguns bacteris o fongs de degradar composts contaminants i tòxics, com ara el petroli o alguns plaguicides.
La bioremediació es presenta com un mitjà per a palliar desastres ecològics Així, un bacteri de l’espècie Ralstonia eutropha , que duu incorporat un gen de ratolí, ha estat estudiat per eliminar metalls pesants atrapant, per exemple, els ions de cadmi En el X Simposi Internacional de Procariotes Fotòtrofs celebrat a l’agost del 2000 a Barcelona, el microbiòleg israelià Yehuda Cohen presentà dades que indiquen que els tapissos microbians poden degradar el petroli A Catalunya, existeixen tres grups de recerca que estudien aquestes comunitats microbianes a la península dels Alfacs,…
tiramina
Alimentació
Bioquímica
Amina biògena derivada de la tirosina.
Augmenta la pressió sanguínia i estimula la musculatura llisa, com ara la de l’úter És present en diversos aliments vi, cervesa, derivats de carn i peix, xocolata, llevat i, sobretot, formatge Hom l’ha relacionada amb la migranya produïda per certs aliments, però el seu interès està en el fet que en pacients que prenen medicaments inhibidors de la monoaminooxidasa la tiramina desencadena crisis hipertensives que àdhuc poden ésser mortals Es forma a partir de l’aminoàcid tirosina durant la maduració o fermentació normal, o ambdues coses alhora, o com a conseqüència de contaminacions …
vacuna
Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions.
Les vacunes anomenades així en record del procediment de Jenner, que fou el primer a utilitzar limfa d’animal afectat de vaccí per a prevenir la verola són elaborades amb gèrmens vius, atenuats o morts, o bé amb secrecions microbianes o amb les albúmines derivades de llur desintegració antivirus Els preparats amb gèrmens vius i virulents, malgrat posseir un fort poder immunitzant, han estat rebutjats pel risc que comporten Les vacunes amb gèrmens atenuats són preparades sotmetent aquells bacteris o virus a unes condicions de vida inadequades pas per la sang d’animals refractaris…
piscicultura
Aqüicultura
Cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.
Actualment és practicada sobretot amb espècies d’aigua dolça, però de vegades també té lloc amb espècies marines gàdids i peixos plans en maresmes i aiguamolls salabrosos, sense intencions comercials Quan els progenitors estan a punt per a la fresa, hom els captura per tal que facin la posta en recipients adequats perquè el semen dels mascles fecundi la major quantitat possible d’òvuls fecundació artificial Els ous són mantinguts aleshores en recipients, on són creades les condicions més favorables per a llur desenvolupament circulació de l’aigua a temperatura i oxigenació adequades,…
La diversitat dels procariotes: genomes i comunitats
L’estanyol del Cisó, del sistema càrstic de Banyoles, mostra la capa de bacteris fototròfics anaeròbics del sofre Chromatium spp, que pot arribar a la superfície a causa de l’excés de sulfhídric i a l’absència d’oxigen Aquest petit estanyol a penes 500 m 2 de superfície és conegut pels limnòlegs de tot el món i va ser el punt de partida per a estudiar l’enorme diversitat microbiana de les aigües dolces dels Països Catalans Ricard Guerrero En l’estudi dels bacteris i els arqueus, l’avaluació de la diversitat microorganismes presents, la distribució heterogeneïtat espacial i temporal de les…
Sallie Watson Chisholm

Sallie Watson Chisholm
© National Science and Technology Medals Foundation
Ecologia
Oceanògrafa nord-americana.
Es graduà el 1970 per la Universitat de Cornell i obtingué el doctorat en biologia marina a la d’Albany, de l’estat de Nova York, el 1974 Professora al Massachusetts Institute of Technology MIT des del 1976, collaborà també a la Woods Hole Oceanographic Institution El seu camp de recerca és, dins de la biologia marina, l’ecologia i genètica microbianes, especialment dels cianobacteris i els virus que els parasiten L’any 1988 formà part de l’equip que descobrí els organismes procariotes fotosintètics més abundants en el medi marí És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts I Ciències…
infecció
Patologia humana
Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es destaquen l’…