Resultats de la cerca

Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…

Són pteridòfits heterosporis, amb esporangis pediculats, de parets primes i sense anell, situats dins receptacles anomenats esporocarps Els microsporangis contenen 64 micròspores, les quals originen protallus masculins Els megasporangis contenen una sola megàspora desenvolupada, que dóna lloc a un protallus femení N'hi ha restes fòssils des del Cretaci Comprèn només unes 18 espècies i dos gèneres l' azolla , i la salvínia

Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides

Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams introrsos , i…

El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals tropofilles Un…

En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…

Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…