Resultats de la cerca

Dirigí el Diari de Mataró 1923-36 S'exilià el 1939 Novellista de caire popular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre altres, YM Congar i G Papini

Álvar Núñez Cabeza de Vaca en donà les primeres notícies cap al 1536 i Marcos de Niza la descriví el 1539 Francisco Vázquez Coronado la buscà el 1541, però només trobà un poblet miserable amb aquest nom Hi hagué altres expedicions que buscaren Quivira, i al s XVII el mite existia encara, tot i que ja era en decadència

Dugué una vida miserable i, des del 1751, fou víctima d’una malaltia mental La seva poesia, iniciada el 1741 amb Persian Eglogues , és un precedent de l’escola romàntica anglesa La collecció de les seves Odes fou publicada el 1747, i la seva obra més important, Ode on the Popular Superstitions of the Highlands , fou publicada pòstumament 1788

Una existència miserable féu que es refugiés en el teatre, on collaborà amb Fletcher The False One , 1620 Thierry and Theodoret , 1617 El seu teatre tràgic és eclèctic i impersonal The Roman Actor , 1626 The Duke of Milan , 1621, mentre que les comèdies són més àgils i riques de llenguatge en són conegudes A New Way to Pay Old Debts 1633 i The City Madam 1632

És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Madrid GUIÓ RMasats, Chumy Chumez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Oriol Maspons, Xavier Miserachs assessoria i fotografies MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Casas i Augé, Cançons Los Íberos i Guillermina Motta SO Roger Sangenís INTERPRETACIÓ Guillermina Motta, Víctor Petit, Josep Sazatornil, Saza , Elisenda Ribas, Enric Casamitjana, Joan Fernández, Víctor Israel, Albert Puig i Palau, Sara Grey, Jaume Picas, Lluís Clotet, Colita , Lluís Quinquer, Los Íberos ESTRENA Madrid, 17101973, Barcelona,…

Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en tres parts, explica, a partir d’un narrador omniscient, la història de Joan i del seu fill, Joanet, que viuen aïllats, dedicats al cultiu de l’arròs La primera part se centra, seguint un ordre lineal, en la vida de Joan, que passa d’una creixent felicitat, motivada pel seu casament amb Roseta i el naixement del fill, a la tragèdia, a causa de la mort accidental de la muller, ofegada al riu En endavant, l’atenció recau en el trasbals psicològic del protagonista, que comença a calmar-se quan torna a ser conscient de la presència de Joanet Malgrat tot, la…

De jove, el descobriment de Les fleurs du mal de ChBaudelaire li fou un trauma prou profund per fer-li començar una vida bastant miserable, dividida entre l’ensenyament de l’anglès en diversos instituts i la reflexió sobre l’obra poètica Posteriorment tractà d’alliberar-se de la influència de Baudelaire i de definir el principi de la seva estètica personal pintar no pas l’objecte, sinó l’efecte que l’objecte produeix Després de l' Hérodiade , que no tingué gaire èxit, fins a l’elogi que Huysmans en féu en À rebours , l’obra més completa de Mallarmé és Igitur ou la folie d’…