Resultats de la cerca

El vaginisme és una disfunció sexual femenina poc freqüent, caracteritzada per l’aparició recurrent d’una forta contracció involuntària dels músculs que envolten l’entrada de la vagina en el moment en què s’inicia qualsevol intent de penetració, de manera que el coit resulta molt molest o fins i tot impracticable El vaginisme és provocat per un reflex condicionat, que és activat davant la imminent penetració vaginal sense que la dona pugui fer res per a evitar-ho La teràpia sexual, que en aquest cas es basa en la pràctica de manipulacions i la utilització de dispositius adequats…

Utilitza diversos mitjans expressius com la performance , el vídeo, els films, la installació, el dibuix o l’escultura Des del principi dels anys setanta se centrà en les performances , sovint realitzades davant una càmera de vídeo i sense espectadors, amb un o dos personatges inclòs ell mateix que manipulen objectes com ara nines o menjar, després fotografiats en grans imatges Amb el temps, les performances esdevingueren més violentes i amb més desordre Són treballs a vegades fets en collaboració amb altres artistes Conegut mundialment per les escultures inflables més grans vistes mai, ha…

Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo el 1220 L’…

Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar de l’…

El prosoma o cefalotòrax , que és cobert per un únic escut dorsal, el mesosoma o preabdomen, que és ample i format per set segments, i el metasoma o postabdomen, que és molt més prim, llarg i mòbil, i per això rep vulgarment el nom de cua En l’últim segment del metasoma hi ha una glàndula verinosa que comunica amb un inflament que acaba en un agulló Els pedipalps són molt desenvolupats i acaben en una forta pinça, amb què agafen llurs preses i les immobilitzen amb l’agulló verinós del postabdomen, que poden doblegar sobre el cap Els quelícers, per contra, són molt reduïts A la part ventral…

Les mames són directament afectades per l’acció de les hormones secretades durant l’embaràs, ja que precisament una de les funcions que tenen és preparar les estructures mamaries per a l’alletament A causa dels efectes hormonals, les glàndules i els conductes de les mames es desenvolupen per a poder produir-hi la llet i, per tant, aquestes augmenten de volum És fins i tot possible que d’ençà de la meitat de l’embaràs surti alguna secreció pels mugrons En créixer les mames, hi augmenta la circulació de sang i, en general, les venes esdevenen més gruixudes i visibles Com tota la mama, l’arèola…

És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa Els mecanismes que produeixen el flat no són completament coneguts Tradicionalment ha estat atribuït a una acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o de l’intestí, però sembla que també podria ésser degut a altres circumstàncies rampa dels músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells, o bé una distensió brusca dels lligaments que subjecten…

No hi ha unitat de criteris sobre la conveniència d’emprar el xumet Algunes tendències psicològiques mantenen que el xumet és útil, necessari fins i tot, perquè tranquillitza l’infant això és una cosa que poden certificar tots els pares que l’han emprat amb els seus fills No obstant això, té l’inconvenient que si no s’adopten determinades precaucions pot causar certs trastorns És possible, doncs, que el xumet actuï com a vehicle transmissor de gèrmens infecciosos, si cau a terra o l’infant el refrega pels mobles Per a evitar-ho, cal tenir diversos xumets, per a poder-los canviar i rentar…