Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Castell d’Ulldemolins
Art romànic
El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…
Sant Jaume d’Ulldemolins
Art romànic
L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió…
Ulldemolins

Ulldemolins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comarca del Priorat.
Situació i presentació S'estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant SE, la Morera de Montsant S, Margalef W, Juncosa NW i la Pobla de Cérvoles N, tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades E, que pertany a la comarca de la Conca de Barberà Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant procedent de les Muntanyes de Prades, que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena 924 m al punt més alt i els vessants septentrionals del massís de…
Sant Roc de la Farga de Moles (Anserall)
Situació Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - M Anglada El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra Les restes de Sant Roc o Sant Miquel de Ponts no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc Mapa 34-10215 Situació 31TCG742992 Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes…
Castell i vila medieval de Falset
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de Falset, capital del Priorat, amb el castell situat en una petita elevació a ponent de la vila, a l’esquerra de la fotografia ECSA - J Todó El castell de Falset és situat a ponent de la vila, al cim d’una petita elevació La població medieval s’estenia als seus peus, al nord del barranc de la Vila Mapa 33-18472 Situació 31TCF167575 Podem pujar al castell pels carrers de la mateixa població, especialment per un camí que surt del portal del Bou, situat al nord-oest de la població JBM Història És molt possible que l’indret de Falset correspongués a una…
Sant Martí de Nagol (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista de l’església enmig de la vegetació i el paisatge feréstec JM Ubach L’església de Sant Martí de Nagol és situada sobre un penya-segat, en un sortint rocós de l’entrada de tramuntana de la vall de Sant Julià L’edifici es troba a 1 101,8 m sobre el nivell del mar i el seu desnivell, amb relació a la Valira és de 114 m, amb un important pendent del 50% Situació x 1°29′45 i — y 42°28′30” L’accés més fàcil, cal fer-lo a partir de Nagol, on s’agafa un camí que porta directament a la capella És un camí suau, amb pocs pendents i que amb una marxa normal hi porta en uns 20 minuts Un…
Sant Pere dels Molins o del Carlà (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, on encara s’endevina l’arrencada de la volta de la nau ECSA - MÀ Font Les ruïnes de Sant Pere dels Molins es troben pròximes al mas Carià i al molí de Seneta, vora el barranc d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG117904 Per a arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que puja a Pallerol Poc després, i a mà dreta, surt un camí que condueix fins a aquest antic edifici MAF-XFG Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Santa Maria d’Alaó La primera consagració de l’església tingué lloc l’any 974, en què el jutge Asner i el seu germà…
Sant Esteve de Banyoles
Art romànic
Situació El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants TAVISA El monestir de Sant Esteve és situat a l’extrem de llevant de la Vila Vella de Banyoles, en un indret enjardinat i, gràcies a la bona senyalització, fàcilment localitzable Mapa L 38-12 295 Situació 31 TDG 811635 MLIR Història Aquest monestir benedictí fou fundat pels volts de l’any 812, en un extrem de la Vila Vella de Banyoles, per l’abat Bonit l’església, que seria…
El bisbat i els bisbes de Barcelona fins al segle XI
Art romànic
Els orígens Representació d’un bisbe medieval, revestit de pontifical, segons el Liber feudorum Ceritaniae conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó R Manent L’Església a Barcelona té el seu origen a les acaballes del segle III, si no abans L’existència de màrtirs i el funcionament del bisbat ho palesen En efecte, d’acord amb la cèlebre afirmació del gran poeta Prudenci, que es considera determinant per ella mateixa, Barcelona s’honorava amb el màrtir sant Cugat “ Barcinon claro Cucufate freta/surget ” Succés martirial que hom situa al principi del tres-cents, en la persecució…
El comtat de Rosselló als segles VIII i IX
Art romànic
Els comtes beneficiaris Mapa del comtat de Rosselló i dels comtats que l’envoltaven, als quals estigué estretament vinculat entre els segles IX i XII P Ponsich En ressuscitar el comtat visigòtic, els francs, malgrat la preeminència d’Elna, ciutat episcopal, elegiren l’antiga Ruscino, esdevinguda la modesta Rosilona o Rosciliona 816 i, aviat, castellum Rossilionem 927, com a seu de l’administració del comtat al qual havia tramès el seu nom Els límits d’aquest comtat coincidien, com anteriorment, amb els de la diòcesi d’Elna ho prova el fet que, al llarg dels segles IX i X, és a dir, en un…