Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Joan Monclús i Monclús
Música
Músic.
Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa 1933-69 i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals
Clemente Hernández Monclús
Culturisme
Fisioculturista.
Guanyà la primera edició del certamen Míster Olimpo competint en la talla mitjana 1969 Assolí la segona posició en la primera edició del trofeu Míster Catalunya on obtingué el títol de competidor més musculat 1969 Aspirà al títol de Míster Espanya el 1970 Exercí també d’entrenador i obrí el seu propi gimnàs a Tarragona Fou autor de diversos llibres sobre cultura física com El libro completo del culturismo 1993, Enciclopedia del culturismo 2000, Principios fundamentales del culturismo 1988, Anatomía muscular 1987 o Culturismo mejoramiento científico de la condición física 1981
Susan Monclús Twomey
Rugbi
Jugadora i directiva de rugbi.
Des del final de la dècada de 1990 i fins al començament del segle XXI fou jugadora del Rugby Club Sitges, del qual forma part de la directiva, i fou vint-i-quatre vegades internacional amb Espanya En la modalitat de rugbi touch, juga a l’equip del BUC i ha disputat un Campionat del Món 2011
Josep Pedragosa i Monclús
Educació
Cristianisme
Sacerdot i educador.
Dedicà la seva vida a la protecció de menors i a la rehabilitació dels delinqüents en règim obert, per això Santiago Rusiñol l’anomenà l' amic dels pobres Fundà la Casa de Família 1905 i la granja-escola de Plegamans 1910, al servei de la infància abandonada Comissari de beneficència de l’ajuntament de Barcelona, fundà la colònia industrial de Nostra Senyora del Port i la colònia agrícola per a adults a Martorelles Publicà La educación familiar 1914, La función de los Tribunales para niños 1914, Organización de la beneficiencia 1927, Los problemas de la beneficiencia 1935, etc A la…
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
Club de Rem Tortosa

Remers del Club de Rem Tortosa
Club de Rem Tortosa
Rem
Club de rem de Tortosa.
Fundat el 1946, el seu precedent fou el Club Nàutic Tortosa, fundat l’any 1928 però que tingué una vida efímera El primer president fou Julià Mangrané El 1948 participà en el seu primer Campionat d’Espanya de rem i guanyà la medalla de bronze amb una iola prestada pel Club de Mar de Barcelona L’equip estigué format per Pepín Gas, Pepe Monclús, Juanito Forés, Enric Argelaga i Josep Beltran al timó Durant diferents etapes també tingué les seccions de natació, motor, pesca, tennis, tennis de taula, excursionisme i basquetbol El 2011, a part del rem, tingué seccions de vela i…
Historia Urbana
Historiografia catalana
Revista sobre la història de les idees i de les transformacions urbanes, editada a València entre el 1992 i el 1995 per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), la Universitat Politècnica de València i la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana.
Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació Escrita en castellà, tingué una tirada de 1500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València El consell de redacció estava format per A Álvarez Mora, J Amelang, Carmen Blasco, A Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat…
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Sonoblok
Cinematografia
Estudis de doblatge creats el 1969 per Joan Monclús i Querol, Vicente Sos Masgomery (tots dos tècnics de so), Josep Codina i Orts i Roser Nogueras i Sammell, en representació legal de Carles Nogueras i Roca; també hi participà des del primer moment Antoni Graciani i Roca.
S’establiren inicialment a Barcelona, com a estudi de gravació publicitària i de falques radiofòniques Ben aviat s’encarregaren d’abastir el material pertinent al grup Exín, del sector de les joguines, que promocionava els petits projectors Cine Exín Amb la contractació de Jordi Sangenís de director tècnic i Arseni Corsellas de director artístic es llançaren al doblatge, que iniciaren amb Valentino Valentino , 1977, Ken Russell, i comptaren, a més, amb directors com Glòria Roig A començament de la dècada del 1980, Josep Maria Padrós i J Sangenís compraren la totalitat de les accions i…