Resultats de la cerca

Al mateix temps, el monoteisme estricte, en l’afirmació d’un sol Déu, nega explícitament tots els altres déus Tal és el cas del judaisme, el zoroastrisme o mazdaisme, el cristianisme i l’islam Es diferencia de l’henoteisme, que és l’adoració d’un déu local sense negar necessàriament els altres Actualment han estat abandonades les teories evolucionistes de la religió, segons les quals, per evolució, el monoteisme és el terme final del politeisme També ha estat abandonada la teoria de Wilhelm Schmidt d’un monoteisme primitiu Urmonotheismus , que implica…

Fou el primer a intentar una demostració científica del monoteisme Escriví Presbeía perí Khristiaōn ‘Intercessió a favor dels cristians’, adreçada a l’emperador Marc Aureli, i Perí anastáseōs nekrōn ‘Sobre la resurrecció dels cadàvers Festa 6 d’agost

Vàlida en termes generals perquè estableix una clara distinció amb el monoteisme creença exclusiva en un sol déu, cal matisar aquesta definició per tal com en moltes religions politeistes hom tendeix a establir jerarquies entre les divinitats i també a limitar el nombre de déus del panteó que els adherents prenen en consideració, fins al punt que molt sovint hom en venera només un monolatria La gran majoria de les religions són politeistes, bé que el total d’adherents de les tres grans religions monoteistes actualment supera el d’aquelles Les divinitats politeistes solen tenir una vinculació…

Ha d’ésser distingit de la idolatria El monoteisme hebreu prohibí tota representació de Déu en imatge El cristianisme, però, en nom de l’encarnació, introduí el culte de les imatges Al segle VIII sorgí una forta disputa a l’Església grega entre partidaris i contraris al culte de les imatges iconoclàstia

Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri

Fins al s XVIII foren atribuïts al mateix Isaïes, però raons d’ordre històric i literari imposaren a la crítica la tesi de la duplicitat d’autors Hom situa llur composició a la darreria de l’exili babilònic Sobre el tema de la restauració de Sió, el Deutero-Isaïes elabora una concepció rigorosa del monoteisme i de l’universalisme religiós

Ministre luterà 1893, fou pastor de la comunitat sueca de París 1894 i doctor a la Sorbona 1901 Ensenyà història de les religions a Leipzig 1912-14 i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia 1914, treballà per la collaboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm 1925, on foren representades trenta-una Esglésies Collaborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana 1927 La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930

Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al…

Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme al s II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual subordinacionisme Semblantment, els monarquians s II, sabellians s III, arrians s IV i d’altres A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària Després de la Reforma, alguns sectors o confessions protestants adoptaren també…