Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Marc Arús Figa
Vela
Regatista.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya en classe 420 en tres ocasions 1991, 1998, 1999 acompanyat de Lluís Corbella Posteriorment competí amb embarcacions de classe first class 8 Obtingué el segon lloc en el Grand Prix de Monotips del Reial Club Nàutic de Barcelona 2008 amb l’embarcació Gin Tonic Ha estat entrenador de vela del Club Nàutic El Balís CNEB
monotip
Transports
Iot de regata o de creuer, que forma part d’una sèrie d’embarcacions de característiques determinades, totes iguals.
Pel fet d’ésser idèntiques les unitats pertanyents a una mateixa sèrie, el resultat d’una regata no depèn sinó de les qualitats dels seus tripulants i dels materials de què són fetes A més, el comprador d’una unitat pot conèixer les qualitats i els defectes de l’embarcació escollida, i el seu preu resulta més econòmic gràcies a la fabricació en sèrie Entre els monotips més coneguts cal citar els següents optimist , cadet, moth , europa, vaurien , finn , snipe , dragó , etc
Frederic Hilarió i Giner
Arts decoratives
Ceramista.
Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca
balandre
Transports
Balandra de coeficients de finesa molt petits i gran altura metacèntrica, construïda especialment per a regates.
Els diferents monotips de balandre són molt nombrosos, i molts d’ells, tals com el vaurien, l' snipe, el 505 , el flying dutchman, etc, constitueixen sèries internacionals El buc pot ésser de fin keel com el del dragon , de bulb keel com el del star o d’orsa com el del 420 La majoria duen aparell de sloop bermudià cadet, snipe, vaurien, dragon, etc, però també n'hi ha amb aparell de cutter alguns porten creueta 505, star , i d’altres no per exemple, flying dutchman, snipe, vaurien, etc Al principi del s XX començaren a construir-se balandres sense botaló i actualment són…
Natàlia Via-Dufresne i Pereña
Vela
Regatista.
Gràcies a la tradició familiar la seva germana Begoña també fou medallista olímpica, començà a practicar la vela a les installacions del CN Masnou Fou campiona d’Espanya de la classe Optimist el 1987, i en la classe Europa 1990, 1991, 1993, 1994 i d’Europa 1995 Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb només 19 anys, fou medalla d'argent de la classe Europa i guanyà la medalla de bronze en el Mundial 1995 Passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón, i foren campiones d’Espanya 1997, 1999, 2003, 2006, campiones 2003 i subcampiones d'Europa 2002, medalles de bronze en el…
,
Club Nàutic Cambrils
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Cambrils.
Fundat el 1964, dos anys després ocupà un espai de la zona de serveis del port de Cambrils i el 1971 inaugurà la nova seu, un dels primers complexos esportius de la costa catalana Des del 1971 organitza el Trofeu Los Roques en classe creuer, la prova més antiga de vela celebrada al litoral de Tarragona També organitza les Singladures Costa Daurada i la regata Vent de Dalt en classe creuer, la regata Cambrils – Bon Port de vela lleugera, el Ciutat de Cambrils en classe optimist i el Gran Premi Costa Daurada en monotips J80 També practica la pesca Disposa d’escola de vela i de 417…
Enric Tormo i Freixes
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tipògraf, impressor i museòleg.
Estudià a Llotja 1932-36 Entrà a l’ Editorial Montaner i Simon 1942 i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany Collaborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor 1946-47 i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve 1947-55, editat per Gerald Cramer Ginebra Edità i imprimí les primeres edicions del grup Dau al Set 1947-49, del qual fou membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies…
Joan Ponç i Bonet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…
Punts de llibre
Els punts de llibre en la història de l’art Els punts de llibre o punts per a la lectura constitueixen un dels aspectes més negligits de totes les arts del llibre en general Sorprenentment, en el moment en què els ex-libris s’han beneficiat d’estudis i catàlegs seriosos arreu del món, tant sobre les qüestions tècniques com de decoració, o de la mateixa història, el punt de llibre, material gràfic de concepció similar, bé que obert a moltes més utilitzacions, com a suport publicitari per exemple, no ha tingut el ressò mínim prop dels historiadors de les arts gràfiques, de les arts decoratives…
rem

Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…