Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
ditisc
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids, de grans dimensions i adaptat a la vida aquàtica.
Té el cos ellíptic i aplanat, amb les potes en forma de rems, proveïdes de sedes natatòries S'alimenten de batracis i peixos petits L’espècie més abundant als Països Catalans és Dytiscus marginalis
síl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, de 2 a 6 cm, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.
Tenen molts segments, dotats d’òrgans locomotors o parapodis i proveïts, llevat del primer, de quetes Hi ha diverses modalitats de reproducció sexual, amb desenvolupament directe i oviparisme, i també partenogènesi, amb viviparisme, escissiparitat, gemmació, etc Habiten a la costa entre algues, ascidis, briozous i hidroïdeus, i alguns són comensals de bernats ermitans Els individus proveïts de quetes natatòries són pelàgics en llur maduresa
talatosúquids
Paleontologia
Subordre de cocodrils extingits del Mezosoic que inclou la família Metriorhynchidae.
En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids
copèpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, molt nombrosa, que comprèn formes marines de petites dimensions, pròpia de les aigües salabroses i continentals.
La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes adultes només tenen un ull…
Maria Riba Arpa
Natació
Àrbitra col·legiada en les quatre especialitats natatòries i, particularment, en la natació sincronitzada.
Vinculada al Club Natació Sant Andreu ingressà al comitè català el 1974, al comitè estatal el 1979 i fou reconeguda pels organismes internacionals el 1982 Participà en la gestió de l’òrgan de govern del comitè català, en el qual fou vocal de la junta directiva 1981-84, 1989-93, vicepresidenta 1984-86 i presidenta 1986 Fou l’encarregada de fer el jurament dels àrbitres en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1989 i la placa d’honor de la federació catalana 1992, i la medalla de serveis distingits en bronze 1989, argent 1994 i or 2004 de la federació espanyola
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…
aleta
margaritap1 (CC BY-NC 2.0)
Anatomia animal
Apèndix d’altres animals aquàtics semblant a l’aleta dels peixos, com les ales dels pingüins, transformades en aletes natatòries, les expansions del cos de les sèpies i calamars, etc.
Els rèptils fòssils
Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…
L’estudi dels copèpodes marins
Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda