Metodologia

Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µm, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton: és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc., mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT (Isaac Kit Mid Water Trawl), amb una malla de 500 µm, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos. Estudis posteriors sobre la selectivitat de la...