Resultats de la cerca

Són anomenades presentacions anòmales fetals les collocacions del fetus en el moment del part diferents a l’habitual —la presentació cefàlica de vèrtex— que fan difícil o impossible la sortida espontània del fetus per via vaginal En els parts prematurs són relativament freqüents les presentacions anòmales, perquè sovint el fetus no es colloca en la situació definitiva habitual fins al vuitè mes de l’embaràs La presentació podàlica o presentació pelviana és la anomalia més freqüent, caracteritzada pel fet que el fetus es troba amb el cap cap amunt, de manera que la part del cos orientada cap…

És una de les Venus paleolítiques més famoses, i com les altres figures de dona del mateix tipus té els pits i les natges molt exagerades, probablement per motius simbòlics És conservada al Naturhistorisches Museum de Viena

Definició Són anomenades presentacions fetals anòmales les diverses collocacions anòmales que el fetus pot haver adoptat en el moment del part, de manera que la zona del cos orientada cap al canal vaginal no és la regió superior i posterior del cap o occípit, com s’esdevé habitualment Així, la sortida del fetus per via vaginal pot ésser dificultosa o impossible Causes i tipus Les presentacions fetals anòmales es produeixen quan en el període prepart el fetus no s’encaixa adequadament Durant una gran part de l’embaràs el fetus es pot moure en diversos sentits a l’interior de l’úter tot…

El nadó ha d’ésser manejat amb molta cura, perquè encara no coneix el món que l’envolta i s’espanta fàcilment per qualsevol tipus de soroll o moviment brusc Quan se l’hagi d’agafar, és convenient d’apropar-s’hi a poc a poc, perquè encara no hi veu bé i així pot percebre sense ensurts la figura que se li acosta Pot ésser útil de parlar-li suaument, per atreure la seva atenció Per a agafar l’infant quan està ajagut, és útil de passar-li una mà per sota del coll, fins a la cintura, de manera que l’esquena quedi repenjada sobre l’avantbraç l’altra mà es colloca sota les natges Un cop assegurada…

Ateny una alçària de 0,55 a 0,60 m Té el musell llarg i punxegut i les orelles petites El pelatge és molt dens i aspre el del coll, les potes i les natges és especialment llarg i de color generalment viu És molt actiu, intelligent i molt apte per a conduir grans ramats Avui dia, però, és més aviat una raça de luxe

El musell és allargat, de color negre en les femelles i vermell amb unes protuberàncies cutànies laterals blaves en els mascles El pelatge és llarg i poc dens, d’un color terrós al dors i als flancs, groguenc al pit i blanquinós al ventre El color de les natges varia amb l’edat i l’estat sexual Habita a les selves de l’Àfrica occidental, amb preferència a la terra ferma, i s’alimenta d’una gran varietat de plantes i de petits animals De costums sedentaris, habita en grups de fins a 50 individus, comandats per un mascle vell D’un caràcter agressiu i irritable, el mandril és també molt valent…