Resultats de la cerca

És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000 Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als s XIV-XII aC

El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la  naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen…

Hi ha dues importants navetes funeràries, construïdes en la segona meitat del II milleni aC La naveta més septentrional té la part superior derruïda i destaca per una llosa perforada a l’entrada La naveta meridional està molt ben conservada, i s’observa la seva forma absidal, l’interior de dos pisos on es dipositaven els enterraments i l’entrada amb llinda monolítica 

Fill de menorquins, es formà a Maó Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica Collaborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid 1898 i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas 1893 Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española 1916 i la…

Llicenciat en dret, al llarg de la seva vida ocupà diferents càrrecs vinculats amb el món de l’arqueologia a Mallorca Fou comissari insular d’excavacions arqueològiques, delegat del Servei Nacional d’Excavacions a Artà, vocal del Servei d’Excavacions Arqueològiques Submarines de les Illes Balears, tresorer de la Fundació Bryant, secretari de la Junta de Govern de la Societat Arqueològica Lulliana, conservador del Museu Regional d’Artà i membre de la seva junta A més de tots aquests càrrecs, també s’implicà directament en la recerca Així, dugué a terme excavacions arqueològiques en diferents…

Situació Vista general de l’església, bellament situada sota el barranc d’Ars ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Martí d’Ars és al centre de la població d’Ars, situada en un coster elevat sota el ras de Conques, a l’esquerra del barranc d’Ars Mapa 34-10215 Situació 31TCH681006 Per arribar a Ars cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell d’Ars El poble és a uns 10 km de la Farga de Moles JAA-MLIC Història La vila d’Ars pertangué a la família dels Caboet, almenys des del final del segle XI, i passà després als vescomtes de Castellbò, hereus dels Caboet, que la…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…

Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’…

Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria…