Resultats de la cerca

S’installen a Barcelona les grans companyies navilieres, com la Transatlàntica i la Companyia General de Tabacs de Filipines

Situada a la costa mediterrània, forma part de l’aglomeració de Toló, al SW d’aquesta ciutat Drassanes i reparacions navilieres

Pintor especialitzat en aquarelles marítimes i concretament en el dibuix de vaixells i velers de la segona meitat del segle XIX, s’establí a Barcelona el 1871 Les seves pintures anaven destinades principalment a empreses navilieres i exvots Entre les seves obres cal remarcar Regata a Vela per embarcacions Menors 1889 Com a modelista naval, creà diverses obres exposades a l’Escola Nàutica de Barcelona i al Museu Marítim de Barcelona

L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870

Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià

Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d…

Està estructurat en cinc grans apartats Biblioteca, Hemeroteca, Fons cartogràfic, Fons d’imatges i Arxiu històric La biblioteca, inaugurada el 1942, aplega els fons de l’Institut Nàutic Mediterrani 1929-36 i del Museu Marítim de Barcelona està especialitzada en els temes relacionats amb la mar, l’entorn marítim i les activitats que generen, la relació dels homes amb la mar i la gestió del patrimoni marítim cultural i natural es complementa amb l hemeroteca sobre història, cultura i tecnologia marítimes i sobre museus i centres de patrimoni marítim El fons cartogràfic, constituït mitjançant…

Es dedica al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses, les Canàries i places del nord d’Àfrica i també té línies interinsulars Després de la guerra civil de 1936-39 quedà fortament vinculada al grup March, fins que el 1977 les seves accions foren traspassades a l’estat, en un moment de dificultats econòmiques de la companyia L’any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores La Societat Estatal de Participacions Industrials SEPI adjudicà…

El museu incloïa objectes i obres provinents d’escoles de nàutica catalanes i de donacions de naviliers i particulars, i una biblioteca especialitzada El 1935, persones relacionades amb la vida marítima i cultural adreçaren un escrit a l’Ajuntament barceloní on sollicitaven la fundació d’un gran museu marítim El mateix any, la corporació municipal destinà les Drassanes a Museu Naval, i, el 1936, la Generalitat de Catalunya emeté un decret pel qual dedicà la part antiga de l’esmentada construcció al Museu Marítim de Barcelona Des d’aleshores, el Museu es definí per la importància històrica…

Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el cotó en floca…