Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Juan Negrín López

Juan Negrín López
© Archivo de la Fundación Pablo Iglesias
Història
Polític i metge.
Especialitzat en fisiologia, féu estudis a Leipzig i el 1922 obtingué una càtedra a la Universitat de Madrid En el terreny científic féu una tasca molt important i mai no destacà en política fins a la Guerra Civil de 1936-39 Però ja des de la Dictadura s’inclinà cap al PSOE , i el 1931 fou elegit diputat Durant la Guerra Civil fou ministre de Finances en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 Des d’aquest càrrec reorganitzà l’economia de guerra i ordenà el trasllat a l’URSS via Cartagena-Odessa d’una gran part de les reserves d’or del Banco de España, amb la garantia de les quals es…
El govern Negrín s’estableix a Barcelona
El govern Negrín s’estableix a Barcelona
Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles
Servei creat per Juan Negrín pel març del 1939 per tal d’organitzar els embarcaments cap a Amèrica (Mèxic, República Dominicana, República Argentina) dels espanyols refugiats a França quan les forces franquistes ocuparen Catalunya.
El presidí Pablo de Azcárate i en formà part, entre altres personalitats, Frederica Montseny El SERE utilitzà diners que Negrín havia collocat en diferents bancs francesos, belgues i suïssos Els comunistes hi tingueren un paper preponderant Prieto, a Mèxic, fundà la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles JARE, finançada pels tresors que portà en aquell país el iot Vita , amb idèntic objectiu
Lluita a Madrid entre els comunistes i el Consejo Nacional de Defensa
El coronel Segismundo Casado López s’enfronta a Negrín i als comunistes amb la intenció de negociar la pau amb Franco Creació del Consejo Nacional de Defensa, presidit pel general Miaja El govern Negrín es trasllada a França en avió Els casadistes derroten els comunistes el 12 de març
L’ambaixador Labonne i Catalunya

Manifestació a París demanant ajut per a Espanya, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…
Constitució d'un govern republicà d’unitat nacional
Es constitueix, sense Prieto, un govern republicà d’unitat nacional, presidit per Negrín que donarà a conèixer els “13 punts”
Les Brigades Internacionals són acomiadades a Barcelona
Les Brigades Internacionals desfilen per darrera vegada pels carrers de Barcelona en un acte encapçalat per Azaña i Negrín al qual van assistir unes 250000 persones
Frente Rojo
Periodisme
Diari, òrgan del Partido Comunista de España, que aparegué a la ciutat de València pel febrer del 1937.
Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939
Francisco García-Valdecasas Santamaría
Medicina
Metge andalús.
Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual…
Manuel de Irujo Ollo
Història
Política
Polític basc.
Dirigent del Partit Nacionalista Basc, fou elegit diputat el 1936 Durant la guerra civil de 1936-39 fou ministre sense cartera dels governs de Largo Caballero setembre del 1936 - maig del 1937 i de Negrín maig del 1937 - agost del 1938 Dimití en protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM Ocupà diferents càrrecs en el govern republicà a l’exili, d’on tornà el 1977 per ocupar la presidència de l’assemblea de parlamentaris del País Basc Publicà Instituciones jurídicas vascas 1945 i La Guerra Civil en Euskadi antes del Estatuto 1978
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina