Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…
Els nemertins
Distribució dels nemertins marins i d’aigua dolça identificats fins ara als Països Catalans Carto-Tec, original de l’autor Els nemertins són metazous molt especialitzats, triblàstics, acelomats, i proveïts de determinades estructures anatòmiques, com l’anus i l’aparell circulatori tancat, que obliguen a considerar-los com un fílum o tipus d’organització independent de la resta dels acelomats La seva característica especial és la presència de la trompa, formació dorsal tancada en una beina, anomenada rincocel , raó per la qual aquest grup també rep el nom de rincocels…
Els verms acelomats: platihelmints i nemertins
El concepte d’animal acelomat, desproveït de qualsevol categoria taxonòmica, permet de posar de costat dos fílums d’animals vermiformes que comparteixen, com a mínim, el fet de no tenir una cavitat celomàtica interna desenvolupada D’una banda, els platihelmints, que reuneixen una gran quantitat de cucs paràsits, a més d’altres de vida lliure, i de l’altra els nemertins La fotografia correspon al trematode digeni Brachylecithum eliomydis , que parasita les rates cellardes Eliomys quercinus del nostre país Santiago Mas-Coma Hom inicia aquí l’estudi dels genèricament anomenats…
pseudoceloma
Biologia
Cavitat que deriva de l’embrió, compresa entre l’intestí i la paret del cos, sense revestiments mucoepitelials propis, present en determinats invertebrats.
És plena de cèllules de tipus mesenquimàtic parènquima en platihelmints, nemertins, etc, i no té cap mena de parènquima en nematodes i altres grups
cuc
Zoologia
Nom amb què hom designa un gran nombre d’animals invertebrats, celomats no artròpodes.
Inclosos d’antuvi en l’antic tàxon dels verms i que actualment són són repartits en diversos tàxons com a anèllids, platihelmints, priapuloïdeus, cinorrincs, nemertins, rotífers, acantocèfals, gastròtics, endoproctes, nematodes, quetògnats, equiroïdeus, sipunculoïdeus, onicòfors, tardígrads
protostomats
Zoologia
Grup d’animals, alguns de pseudocelomats i uns altres de celomats, en els quals la boca i l’anus s’originen per protostomia.
Comprèn platihelmints, nemertins, asquelmints, anèllids, molluscs, artròpodes i altres Estudis de la filogènia molecular d’aquest grup realitzats el 2001 indiquen que els tàxons inclosos en els protostomats s’agrupen almenys en dues divisions principals ecdisozous i lofotrocozous
acelomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que no tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm no s’organitza mai donant vesícules tancades en general, dóna lloc a un teixit intervisceral o parènquima, que intervé en la formació dels òrgans i aparells Comprenen els platihelmints, nemertins, rotífers, nematodes, gordiacis i altres grups menys importants
espiral
Biologia
Dit de la segmentació del zigot en la qual els fusos mitòtics dels blastòmers són oblics a l’eix de l’ou.
Els blastòmers fills es colloquen enmig dels pares formant capes horitzontals, on alternen ambdós tipus de blastòmers Aquesta classe de segmentació es anomenada dextrogira si l’espiral va en la mateixa direcció que les agulles del rellotge, i sinistrogira en el cas contrari Es presenta en els anèllids nemertins i poliquets
pilidi
Zoologia
Larva ciliada dels nemertins.
Té aspecte de casc cònic revestit de cilis i proveït a la base de dos lòbuls simètrics en forma d’orella
lofotrocozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn aquells animals amb lofòfor o larva trocòfora.
Estudis per filogènia molecular publicats el 2001 indiquen que els protostomats estan repartits en dos grups, els ecdisozous i els lofotrocozous Els lofotrocozous inclouen els braquiòpodes, els briozous, els ciliòfors, els entoproctes, els gnatostomúlids, els molluscs, els nemertins, els platihelmints, els forònids, els rotífers i els sipuncúlids Tot i formar part dels protostomats, mantenen moltes similituds morfològiques amb els deuterostomats, cosa que ha fet dubtar sovint de la seva posició filogenètica