Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
billar americà
Billar
Disciplina de billar de troneres d’origen nord-americà que es juga amb una bola blanca com a bola d’atac i diverses boles numerades de diferents colors, consistent a introduir les boles de colors a les troneres seguint unes regles variables segons cada especialitat.
La més coneguda és la que es juga amb quinze boles de colors diferents numerades de l’1 al 15, una de les quals, la negra corresponent al número 8, és la darrera que s’ha de fer entrar a les troneres
publicació seriada
Arxivística i biblioteconomia
Publicació en qualsevol suport editada en parts successives que porten designacions numèriques o cronològiques i planificada per ésser continuada indefinidament.
Són publicacions seriades les publicacions periòdiques diaris, anuaris, revistes les memòries, actes, treballs i altres publicacions de societats, i les colleccions numerades de monografies
àbac neperià
Matemàtiques
Instrument de càlcul imaginat pel matemàtic escocès John Napier.
Consisteix en una sèrie de varetes numerades i té per objecte de facilitar les operacions aritmètiques substituint les multiplicacions i les divisions per addicions i subtraccions, respectivament
làmina
Disseny i arts gràfiques
Il·lustració, gravat o policromia impreses a part el text del llibre.
Generalment, una cara del full resta en blanc i és de paper diferent Hom pot relligar les làmines juntament amb el text, enganxar-les en un full a part o adjuntar-les al volum en un apèndix o carpeta Gairebé sempre van numerades a part
Anton Bruckner

Anton Bruckner
© Fototeca.cat
Música
Compositor i organista austríac.
El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875 Malgrat els seus…
téssera
Història
A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.
N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans
conclusions
Dret processal
Afirmacions numerades contingudes en l’escrit de qualificació.
En el procés civil, les conclusions tanquen el debat, resumint i analitzant les proves practicades En el procediment penal, es donen tres tipus de conclusions alternatives , que són les que hom ofereix com a subsidiàries d’unes altres en l’escrit de qualificació, definitives , que són les que, després de la modificació o la ratificació prèvies, sostenen les parts després del judici oral i que constitueixen la base de la sentència, i provisionals , que són les que precedeixen la pràctica de la prova en el judici oral
Joan Torrella i Ballester
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i militar.
Capità de milícies, el 1705 fou nomenat batlle de la ciutat i del Regne de Mallorca per les autoritats filipistes i el 1706 per les autoritats austriacistes És autor d’ Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita Es tracta d’un conjunt de 184 notícies històriques numerades, succeïdes entre el 1670 i el 1713, escrites aprofitant espais en blanc de papers, llibres de comptabilitat, etc Eren redactades en català, castellà i llatí Destaquen les notes autobiogràfiques, religioses i…
, ,
sonia

Corbes d’igual sonia (I, intensitat, en decibels; f, freqüència, en hertz; s, sensació sonora, en fons)
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I La…