Resultats de la cerca

Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca…

L’oca salvatge és una espècie rara 15 citacions entre el 1912 i el 1985, que apareix entre el novembre i el febrer, amb una freqüència més gran el desembre i el gener, i sempre en estols petits d’una màxima de 10 exemplars De tot el territori, presenta una certa tirada pel sector dels aiguamolls empordanesos, on al final del segle passat deia Vayreda que era més comuna que l’oca vulgar A Catalunya es coneix també de Dosrius Maresme desembre del 1970 i del delta de l’Ebre 220161 Tenint en compte que al baix Aragó apareix amb una relativa regularitat, pot especular-se…

L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països…

Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys Jugà amb el CN Terrassa 1987-90, el CN Barcelona 1990-92, 1993-97 i el CN Catalunya 1992-93 Fou cinc cops campió de la Lliga 1991, 1993, 1995, 1996, 1997, tres cops de la Copa del Rei 1991, 1995, 1996 i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy 1995 Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa 1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997, quatre Copes del Món 1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995, 1997, dos…

L’oca d’Egipte es troba a tot Àfrica dessota el Sàhara, Egipte, Palestina i potser algun sector de l’Àfrica sahariana També hi ha una població que fou introduïda a Anglaterra en el segle XVIII i que ha esdevingut feréstega Dels Països Catalans solament es coneixen dues dades, molt probablement d’exemplars escapats de zoològics o aviaris, dels quals és un component freqüent El 120468 fou mort un adult totalment manso a l’albufera de València i el 150581 un exemplar a l’estany de Salses

A la península Ibèrica, l’oca del gènere Branta és la més fàcil d’observar al sector occidental, però molt rara a l’oriental citacions de Gallocanta i de San Pedro del Pinatar, Múrcia Del territori estudiat solament es coneixen 2 captures, l’una d’un mascle mort a la província de Barcelona abans del 1913, i l’altra d’un esbart de 6, pertanyents a la subespècie bernicla que cria a l’W de Sibèria, del qual se'n caçà un exemplar l’111276 al delta de l’Ebre

Hi predomina la indústria metallúrgia, química, tèxtilLa capital del terme és Nanclares de la Oka, però el més destacable és el nucli de Trespuentes, prop del qual s’hi troben les ruïnes del convent dels Jerònims

Espècie holàrtica, amb una distribució dels quarters de cria lligats a l’hàbitat de la tundra, principalment de Sibèria Hiverna principalment als Països Baixos, la Mediterrània oriental i, a menor escala, a la mar Càspia i les illes Britàniques Molt rara a la Mediterrània occidental, aquí és excepcional, ja que solament és citat un exemplar a l’albufera d’Alcúdia Mallorca el 190921

Cada nou cases n'hi ha una que representa una oca, i entre les altres n'hi ha que representen pous, rius i altres obstacles i punts d’atzar Cada jugador mou la fitxa segons el nombre que treu amb els daus i avança o retrocedeix segons les cases on s’atura la fitxa Quan la fitxa s’atura damunt una oca, el jugador l’avança fins a la següent i torna a jugar Guanya el jugador que arriba primer a la casella seixanta-tres