Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot fer una…

Hom tresoreja per motius diversos, que poden ésser raons de caire individual que depenen de les circumstàncies i del temperament de cada persona, o bé per habituds o costums socials, com és el cas dels medis rurals, en què el tresorejament adquireix proporcions superiors amb relació al món urbà Diversos aspectes de la situació econòmica o política poden contribuir també a estimular-lo, com és el fet que hi hagi crisis o conflictes socials o internacionals Des del punt de vista de la teoria monetària, la propensió a tresorejar diners que manté el públic afecta el nivell de l’activitat…

Desenvolupament enciclopèdic A través de la fórmula del gènere del dietari, Fuster ofereix un ampli ventall de reflexions, anotacions i aforismes amb el seu estil característic ple d’escepticisme i racionalisme Cal situar aquesta obra dins de la tradició d’indagació lliure i suggeridora reflexió de l’assagisme humanista El Diari 1952-1960 aparegué publicat com a segon volum de l’ Obra completa , encara que ja se n’havien donat a conèixer alguns fragments o alguna derivació temàtica en llibres com Figures de temps o Diccionari per a ociosos El llibre està format per un conjunt de 174 proses d…

El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la…

La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…

En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…

Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…