Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Olf de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida 1336 Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent 1339, participà a la guerra de Mallorca 1342-43 i combaté contra els unionistes de València 1347 Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves 1351 Armat cavaller a València 1353, anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer 1353 com un…
Olf de Pròixida i de Centelles
Història
Baró de Llutxent i d’Almenara.
Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador de la ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I Prengué part en l’…
Nicolau de Pròixida i Carròs
Història
Alt funcionari reial.
Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills
Pròixida

Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…
Eritrea 2016
Estat
El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va demanar a la Unió Africana que investigués les violacions dels drets humans a Eritrea i perseguís els responsables que les han comès En una resolució adoptada l’1 de juliol, el Consell també va condemnar el Govern eritreu, presidit des de la independència per Isaias Afewerki La resolució, presentada per Somàlia i Djibouti, i aprovada pels 47 membres del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, es basa en un informe de la comissió d’investigació que descriu les arbitrarietats i la violència comeses durant els vint-i-cinc anys d’…
La Diputació de Catalunya, governada per un regent (1367-1375)
El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…
les Avellanes i Santa Linya

Tartareu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, situat a la zona de contacte entre la plana i la muntanya.
Situació i presentació El terme de les Avellanes i Santalinya és format des del 1970 per la unió dels antics termes de les Avellanes i de Santalinya L’actual municipi és envoltat pel NE, E i SE pel terme de Camarasa, al S antic terme de Gerb, al SW i W antic terme de Tragó de Noguera pel municipi d’Os de Balaguer També al S limita per un punt amb el municipi de Castelló de Farfanya Al N confronta amb Àger L’antic terme de les Avellanes formava com un encuny entre els termes propers d’Àger seguint una antiga carrerada i Santalinya per les partides del Sil, d’Arnella, la Serra del Rei i Marfac…