Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
oreneta

Orenetes
Javier Pérez Mayo (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 20 cm, que té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les parts inferiors blanquinoses.
La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional
oreneta cuablanca

Oreneta cuablanca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 13 cm, que té les parts superiors de color negre blavós i les inferiors i el carpó blancs.
Habita a tot Europa, llevat d’Islàndia, al Caucas, a l’Iran, al Turquestan i al NE d’Àfrica, i hiverna a l’Àfrica meridional, central i occidental
Oreneta vulgar
L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos…
cua d’oreneta

Encaix de cua d’oreneta
Tecnologia
Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal.
oreneta cua-rogenca

oreneta cua-rogenca
Agustín Povedano (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 18 cm, que té les parts superiors de color blau fosc metàl·lic i les inferiors i el carpó ocracis.
Habita a l’Àsia Menor, a Palestina, al Turquestan, al NW d’Àfrica, al SE d’Europa i a la meitat S de la península Ibèrica Actualment es va expandint per tota l’Europa mediterrània i és progressivament freqüent a la Catalunya continental Hiverna a l’Àfrica
oreneta de ribera

Oreneta de ribera
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 12 cm, que és de color brunenc i té el pit ocraci.
Habita a roquissars i penya-segats de tot Europa, Àfrica nord-occidental, Àfrica septentrional i occidental i Amèrica del Nord, i hiverna a l’Àfrica oriental
Oreneta de ribera
Àrea de nidificació de l’oreneta de ribera Riparia riparia als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Ocell estival i nidificador molt localitzat als Països Catalans En migració pot ser observat pràcticament arreu A Catalunya existeixen alguns nuclis reproductors a les conques del Segre, l’Ebre, el Fluvià, la Tordera, el Gaià i el Francolí Al País Valencià hi ha també nuclis reproductors a les conques del Túria, el Xúquer, el riu de Gorgos, el Vinalopó i, molt possiblement, en algún altre que no apareix reflectit en el seu mapa de distribució A les Balears s’observa…
Oreneta cua-rogenca
Una de les orenetes més mal conegudes a casa nostra és la cua-rogenca, espècie cantonada a Andalusia i a l’Europa oriental, que posteriorment el 1950 començà a expansionar-se i el 1959 j a niava a Catalunya, mentre el 1965 ho feia per primer cop a la Catalunya Nord, en concret a Banyuls de la Marenda S’estabilitzà ben aviat en el seu avenç, que en els casos de la Catalunya continental i la Catalunya Nord s’ha realitzat pel litoral, mentre que la situació a la regió de Castelló sembla que és diferent i penetra per les serralades més interiors La situació actual arreu dels Països…
sagitària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 40 a 80 cm d’alt, amb fulles submergides linears, fulles flotants ovals i fulles aèries sagitades, i amb flors blanques o una mica rosades, disposades sobre un escap en verticils de tres.
Creix en aigües somes, en una gran part d’Europa, i també és plantada en jardins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina