Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
osmi
Química
Element metàl·lic de transició, pertanyent al grup del platí, descobert el 1804 per S. Tennan.
Té el nombre atòmic 76, el seu pes atòmic és 190,2 i és constituït per set isòtops naturals estables Presenta les nou valències entre 0 i +8, i més generalment +3, +4, +6 i +8 Es fon a 3 045°C i bull a 5 027°C Es troba a la natura en estat metàllic, aliat amb l’iridi en forma d’ iridosmina o osmiridi segons les proporcions relatives d’ambdós elements Presenta propietats diferenciades respecte als altres elements del grup del platí per la relativa facilitat amb què és atacat per l’oxigen, amb formació del tetròxid OsO 4 És atacat difícilment pels àcids forts o l’aigua règia, àdhuc en calent…
tetròxid d’osmi
Química
Sòlid cristal·lí groc, extremament tòxic, que es fon a 40°C i bull a 130°C.
És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per escalfament en l’aire del metall És emprat en síntesi orgànica per a la hidroxilació d’olefines, d’acord amb l’esquema
òsmic | òsmica
aigua règia
Farmàcia
Química
Mescla d’un volum d’àcid nítric i de 3 o 4 volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.
Fortament oxidant, sobretot en calent, dissol diversos metalls nobles que resisteixen a l’àcid nítric sol or, platí, osmi Els alquimistes l’anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el “rei dels metalls” l’or El seu poder dissolvent és atribuït a la formació de clor que comença a despendre's a uns 30°C en virtut de la reacció i també a la presència dels ions clor, que disminueixen el potencial d’oxidació del metall en complexar els seus cations
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
Carl Auer von Welsbach
Química
Químic austríac.
Investigà les terres rares, i reeixí a descompondre el didimi, aïllat per Mosander i fins llavors considerat com un element, en els seus components neodimi i praseodimi El 1907, al mateix temps que el químic francès Urbain, demostrà que la substància fins aleshores anomenada iterbi era una mescla de luteci i d’iterbi El 1895 ideà, per a l’enllumenat de gas, la camiseta d’òxid de tori que porta el seu nom, i introduí el filament d’osmi i de tungstè en les bombetes
oxidant
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que guanya electrons, reduint-se.
No existeix cap definició absoluta del terme, puix que molts reactius poden comportar-se com a oxidants o reductors, segons el sistema enfront del qual actuen així, per exemple, el peròxid d’hidrogen, que actua generalment com a oxidant, actua com a reductor enfront del permanganat en medi àcid No obstant això, els potencials d’oxidació-reducció constitueixen una mesura, exacta si hom treballa en condicions de reversibilitat, del poder oxidant de les substàncies Els composts emprats comunament com a oxidants pertanyen a tipus molt diversos, i entre ells cal esmentar, a més de l’oxigen i l’ozó…
ruteni
Química
Element químic de nombre atòmic 44, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i pertany al grup del platí Fou descobert l’any 1844 per K Klaus És el menys abundant dels elements del seu grup i es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí Té un pes atòmic de 101,07 i és constituït per una mescla de set isòtops naturals estables, amb masses 96 5,5%, 98 1,9%, 99 12,7%, 100 12,6%, 101 17,1%, 102 31,5% i 104 18,6% El metall és de color blanc, molt dur Té una densitat de 12,45 g/cm 3 , es fon a 2314°C i bull a 3900°C S’oxida en l’aire a temperatures superiors a 800°C i no és atacat pels…
osmat
Química
Cadascuna de les sals derivades dels hipotètics àcids òsmics, obtingudes per l’acció de solucions fortament alcalines sobre el tetròxid d’osmi [osmat (+VIII)], o per la fusió alcalina oxidant de l’osmi [osmat (+VI)].
En solució aquosa originen els anions octaèdrics OsO 4 OH 2 2 - i OsO 2 OH 4 2 - , respectivament