Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
òtic | òtica
Traumatisme òtic
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes de l’orella les agressions externes que poden provocar lesions en les estructures de l’òrgan com ara cops, ones expansives o canvis de pressió sobtats Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte que s’introdueixi en el conducte auditiu extern, poden també ocasionar lesions d’orella Tipus, causes i manifestacions És freqüent que els traumatismes causin ferides i contusions del pavelló auricular , ja que per la seva situació externa, als costats del cap, aquest és molt vulnerable a tota mena d’agressions Les contusions causen dolor, de vegades intens…
El que cal saber del traumatisme òtic
Patologia humana
Les ferides del pavelló es poden solucionar amb una sutura En el cas d’arrencament incomplet del pavelló, una sutura efectuada al cap de poc temps pot aconseguir la unió de les dues parts Mai no s’haurien d’emprar bastonets de cotó per a la neteja de les orelles Cal tenir en compte que, a més de privar les orelles d’una capa protectora de cerumen, constitueixen una de les causes més freqüents de traumatismes del timpà No són recomanables els rentatges d’orella quan hi ha una ferida del timpà, perquè s’afavoriria la infecció de l’orella mitjana Quan es pateix una infecció de les vies…
Ot de Montcada i de Montcada
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.
Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la…
gangli
Anatomia animal
Engruiximent de forma i de grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.
Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…
abscés

Abscés provocat per una càries dentària
© Fototeca.cat
Patologia humana
Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.
Descripció La majoria de bacteris poden iniciar un procés infecciós supuratiu quan troben els teixits amb una capacitat menor de resistència, com a conseqüència de traumes locals, hematomes, irritants químics droga injectada, cossos estranys o isquèmia En aquests casos hi ha, generalment, una fase preliminar de cellulitis amb infiltració de plasma i fenòmens d’imbibició, sense supuració En aquest moment, si la causa no és prou intensa, el procés pot retrocedir Altrament, aquesta fase inicial va seguida de la formació de l’abscés Els abscessos localitzats en regions superficials es manifesten…
Herpes zòster
Patologia humana
Definició L’ herpes zòster, anomenat també zona, és una infecció deguda al virus varicella-zòster que es manifesta amb una erupció de vesícules agrupades en una zona delimitada de la pell que correspon al recorregut d’un nervi sensitiu En general, l’erupció provoca un dolor molt intens i es localitza al tronc Causa L’herpes zòster és causat pel virus varicella-zòster o Herpesvirus varicellae Aquest virus és el mateix que causa la varicella, una malaltia típica de la infància, que es caracteritza per una erupció generalitzada de lesions papuloses que fan molta coïssor i es transformen…
Paleontologia 2017
Paleontologia
Invertebrats fòssils Els trilobits són un dels primers grups coneguts d’artròpodes —que inclouen animals invertebrats amb exosquelets i cossos segmentats, com, per exemple, els insectes— que van aparèixer al registre fòssil, i que van viure entre 520 i 250 milions d’anys enrere Aquest 2017 es van descobrir uns ous de trilobits de fa 450 milions d’anys a l’estat nord-americà de Nova York Els ous presenten una forma esfèrica o ellíptica, mesuren 200 micròmetres de diàmetre i apareixen preservats al costat de fòssils de l’espècie de trilobit Triarthrus eatoni Sembla que aquests animals…