Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
relaxina
Bioquímica
Hormona sexual femenina que es forma, probablement, als ovaris.
Provoca la relaxació i la distensió de la símfisi púbica ossa pubis i, per tant, pot influir en la iniciació del part
mont de Venus
Anatomia animal
Regió púbica de la dona.
Forma una sortida arrodonida, més o menys pronunciada que és situada per davant i per damunt de l’orifici vulvar
coxal
Anatomia
Os pla de l’anca que connecta el sacre amb el fèmur i uneix, així, el tronc a l’extremitat inferior; hom l’anomena també ilíac
.
Forma les parts anterior i lateral de la pelvis òssia, i s’articula, per davant, amb el seu homònim en la símfisi púbica per darrere ho fa amb el sacre, i constitueix l’articulació sacroilíaca i, lateralment, amb el fèmur articulació coxofemoral Es compon de tres parts ili, pubis i isqui, ossos independents, units, en l’adult, al nivell de la cavitat acetabular formant un sol os Presenta relleus anatòmics d’importància la cresta ilíaca , marge superior de l’os, situat entre dues protuberàncies òssies les espines ilíaques anterosuperior i posteroinferior, la gran escotadura…
Canvis físics de la pubertat
Tot i que no hi ha una edat definida perquè es produeixi en tots els casos l’inici de la pubertat, sí que hi ha una cronologia pròpia dels diversos canvis Les primeres modificacions se centren en l’inici de l’activitat del sistema reproductor, amb l’aparició dels caràcters sexuals propis de cada sexe En les nenes, el primer canvi correspon a la telàrquia , o increment de la grandària de les mamelles, que augmenten de dimensió en major o menor mesura i amb més o menys velocitat en cada cas, d’acord bàsicament amb les característiques constitucionals individuals També, coincidint amb l’augment…
articulació

Articulació diartroïdal coxo-femoral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les superfícies…
Pubertat precoç
Es denomina pubertat precoç l’inici dels canvis físics propis de la pubertat a una edat inferior a la normal, és a dir, abans dels 8 anys per a les nenes o bé abans dels 10 anys per als nens En la major part dels casos l’inici precoç dels canvis puberals només correspon a una variant de la normalitat, és a dir, que es deu a factors constitucionals, regits genèticament, pels quals es generen prematurament els estímuls hipotalàmics que desencadenen les modificacions físiques pròpies de la pubertat No obstant això, en un petit percentatge de casos la causa de la pubertat precoç és un trastorn…
Modificacions de la pell i els annexos cutanis en el climateri
La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però, hi ha una gran…
teixit cartilaginós
Biologia
Varietat de teixit de sosteniment modelat, anomenat també cartílag.
És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els cartílags…
amfiartrosi
Anatomia animal
Tipus d’articulació que uneix les superfícies òssies mitjançant discs de fibrocartílag, com les vertebrals, la símfisi púbica, etc.
Els moviments d’aquesta articulació són molt limitats