Resultats de la cerca
Es mostren 14329 resultats
publicà
Història del dret
En l’antic imperi Romà, persona privada, amb empleats al seu servei, encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.
La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents
esfera pública
Sociologia
Espai de debat i discussió pública en les societats democràtiques.
Fou exposada per JHabermas en el llibre Strukturwandel der Öffentlichkeit ‘La transformació estructural de l’esfera pública’, 1962, la versió anglesa del qual ‘The Structural Change of the Public Sphere’, 1989 contribuí a la difusió del concepte entre la comunitat acadèmica Paradoxalment, aquesta difusió tardana s’ha vist beneficiada per un altre factor l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC Alguns autors han vist a internet la possibilitat de recuperar una esfera pública virtual de debat lliure en condicions d’igualtat
assistència pública
Dret
Conjunt de serveis que manté l’administració pública per ajudar, quasi sempre gratuïtament, els qui d’una manera momentània o permanent no disposen de mitjans econòmics per a satisfer necessitats ineludibles (menjar, serveis mèdics o hospitalaris, allotjament, maternitat, orfenesa, etc).
L’assistència pública, també anomenada beneficència pública, ha estat sempre complementada per l’acció de la beneficència particular o privada, però modernament els seus serveis són totalment o parcialment assumits, a molts països, per la seguretat social
bicicleta pública
Transports
Bicicleta multiusuari de titularitat pública que ofereix una xarxa completa de punts de recollida i retorn, generalment a canvi d’una subscripció.
El Bicing n’és un exemple
salut pública
Medicina
Art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-hi un òptim nivell de salut.
L’ordenació de les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública en l’àmbit territorial de Catalunya es troben regulades a la Llei 18 ⁄ 2009, de 22 d’octubre, de salut pública de Catalunya, per mitjà de la qual la Generalitat exerceix les competències legislatives de desenvolupament sobre la matèria
opinió pública
Sociologia
Estat de consciència col·lectiu a què arriba una comunitat davant un fet o un estímul determinats.
Té, a més, un significat instrumental dins la mecànica espontània que regula la relació entre el poble i les mesures del govern En aquest segon sentit l’opinió pública s’interpreta com l’estat de consciència collectiva de la comunitat en una doble fase com una opinió pública donada en el moment que és consultada i com una força política que serà utilitzada segons que aquest estat collectiu vagi en una direcció o en una altra Si el coneixement de l’opinió pública ha estat un sistema eficaç d’orientació de la mateixa política, la possibilitat de controlar-…
acció pública
Dret processal
Acció que pot ésser exercida per qualsevol persona encara que no resulti afectada per la qüestió que promou l’acció i àdhuc pels mateixos tribunals.
És aplicada en dret penal, en el qual tothom pot promoure la persecució judicial dels delictes, tret dels anomenats delictes privats rapte, injúria, etc En dret administratiu, també és admesa l’acció pública per a impugnar algunes actuacions de l’administració És anomenada acció popular
empresa pública
Economia
Empresa creada i gestionada per l’estat, amb la finalitat de compatibilitzar en grau variable el benefici amb altres objectius, normalment el subministrament de serveis públics.
En l’empresa pública els capitals, els beneficis i els dèficits hi són, respectivament, fornits, absorbits i coberts pel poder públic Amb tot, almenys des del punt de vista comptable, l’existència d’una comptabilitat diferenciada i d’una direcció poc o molt independent són condicions indispensables perquè l’organisme considerat sigui quelcom més que un pur engranatge administratiu
administració pública
Dret administratiu
Conjunt de persones públiques i d’òrgans encarregats d’exercir les potestats administratives i l’administració central, autonòmica, institucional o corporativa.
Als països occidentals i els que han rebut llur influència existeixen, normalment, tres grups de persones i òrgans públics l’administració central, l’administració local, i l’administració institucional, a les quals hom pot afegir, en els estats federals o en aquells on existeixen regions autònomes, l’administració autonòmica o similars El conjunt d’aquestes administracions integra, per mitjà de vinculacions jurídiques més o menys intenses segons els països i les tendències polítiques, l’administració pública, i els fins d’interès general són acomplerts per una administració o…
vergonya pública
Història
Pena o càstic que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte.
Normalment els lladres solien estar-se a la porta de les esglésies sostenint amb la mà l’objecte robat Els condemnats per la inquisició solien posar-se la gramalleta o bé anaven encaputxats i amb una argolla al coll
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina