Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Alessandro Algardi
Escultura
Escultor italià.
Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències Treballà també…
Sebastiano del Piombo
Pintura
Nom amb què és conegut Sebastiano Luciani, pintor italià.
Deixeble de Giorgione, fou un dels artistes que participà en la decoració del Fondaco dei Tedeschi a Venècia L’any 1511 es traslladà a Roma, on treballà primer dins l’òrbita de Rafael frescs mitològics de la Farnesina i després, a partir del 1516, collaborà sovint amb Miquel Àngel, l’influx del qual és palès al llarg de la seva producció romana, malgrat que l’amistat entre ambdós es trencà violentament el 1534 Les seves obres mostren el propòsit d’unificar la malenconia i la qualitat del color venecians Pietat , Museo Civico, Viterbo amb el dramatisme espiritual i la monumentalitat de Miquel…
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’escriptura, el…
grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…
aqueu
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes grecs de l’època micènica, anomenat també grup arcàdic-xipriota, del qual són coneguts, per inscripcions, els parlars arcàdic, pamfili xipriota (algunes inscripcions del qual són fetes en una escriptura sil·làbica anterior a l’escriptura grega)
.
Presenta els trets més arcaics de la llengua grega, entre ell l’existència de la digamma i de la iod, i els genitius maculins en -oios
Llengües i literatures clàssiques
L’origen de les llengües No disposem de cap documentació sobre els orígens i els primers estadis del llenguatge humà, ja que només coneixem les llengües a partir del moment en què es conserven per mitjà de l’escriptura fonètica, és a dir, a partir del moment en què els signes alfabètics representen uns sons Per tal d’arribar a aquest estadi de llengües transcrites han d’haver recorregut un llarg tram de la seva evolució oral ara bé, aquest procés no es pot reconstruir, com a màxim pot ser objecte de conjectures per part dels entesos La tradició teològica del passat interpretava el llenguatge…