Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
dictiosifonals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus ramificat, de consistència cartilaginosa, amb creixement tricotàl·lic o intercalar.
Els esporangis, entremesclats amb paràfisis, són agrupats en sorus
Les catil·lariàcies i les placolecidàcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma…
paràfisi
Botànica
Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o de gàmetes.
Les paràfisis es troben en els conceptacles d’algunes feofícies, en l’himeni dels fongs, en els ascocarps dels líquens i en els anteridis i arquegonis de les molses
Les gomfil·lals i les patel·larials
Les gomfillals Són líquens de tallus crustaci, típicament portadors d’hifòfors òrgans pedunculats que formen espores asexuals, amb apotecis dotats d’excípul ben diferenciat i d’ascs fissitunicats, no amiloides, amb espores hialines normalment septades D’afinitat principalment tropical, arriben al nostre país un parell de representants integrats a la família de les gomfillàcies Gomphillaceae Tenen tallus crustaci amb algues clorococcals i apotecis negres, amb marge propi biatorí els ascs, cilíndrics i bitunicats, octosporats, amb l’àpex poc engruixit les paràfisis, filiformes,…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt…
Les trapeliàcies i les agiriàcies
Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
Les pilocarpàcies i les micobilimbiàcies
La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades Les ascòspores, ellíptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular B leucoblepharum , trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc B subdiscordans és una…
Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies
A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina