Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
paradigma
Filosofia
En la teoria platònica, model perfecte i immutable pertanyent al món de les idees, a imatge del qual són fets els objectes del món sensible.
paradigma
Gramàtica
En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal (declinació) i verbal (conjugació).
En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles fonològic casa, capa, cala, cara, cama morfològic ensenyar, ensenyo, ensenyaré ensenyar, cantar, menjar semàntic ensenyar, educar, instruir, formar Les relacions paradigmàtiques anomenades associatives per Fde Saussure pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d’altres unitats absents en aquest…
paradigma científic
Filosofia
En filosofia de la ciència, terme introduït per F. S. Kuhn que designa el marc conceptual de premisses teòriques, principis metodològics, etc. , dins el qual es desenvolupa una ciència en un moment determinat.
El tipus d’activitats i de resultats que se'n deriven constitueix, segons Kuhn, la Ciència normal , que rebutjarà tota explicació o teoria incompatible amb el paradigma vigent A mesura que s’acumulin els problemes que hom no pugui resoldre mitjançant aquest, s’iniciarà un procés de modificació del paradigma que eventualment conduirà a la seva substitució per un de nou És un concepte que, si bé ha estat molt utilitzat, ha rebut també nombroses crítiques per la seva ambigüitat
lingüística cognitiva
Lingüística i sociolingüística
Paradigma inscrit en les ciències cognitives que estudia les relacions entre pensament i llenguatge.
S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals Women, Fire and Dangerous Things , de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar Theoretical Prerequisites , de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i…
regular
Lingüística i sociolingüística
Dit de tota forma lingüística conforme a un paradigma (de flexió nominal o verbal, d’estructura sintàctica, de lleis evolutives de la llengua, etc) considerat com a fonamental.
Un paradigma regular dóna compte del més gran nombre de formes
analogia
Lingüística i sociolingüística
Per als gramàtics grecs, tipus de paradigma de flexió a què un mot pertanyia.
Actualment, l' analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre generalment més regular, o sigui que canviïn d’analogia El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes el plural llàpissos en comptes de llapis , el participi imprimit en comptes d' imprès , la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro , etc Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de…
atemàtic | atemàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un paradigma de flexió (especialment verbal), o un element d’un paradigma, que no presenta cap morfema temàtic.
relació
Lingüística i sociolingüística
Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre ells i que constitueix per a l’estructuralisme l’objecte de la lingüística: la llengua és un sistema de relacions.
Hom hi distingeix entre relacions paradigmàtiques paradigma i relacions sintagmàtiques sintagma Les paradigmàtiques estableixen una oposició entre les unitats lingüístiques les sintagmàtiques, un contrast
arrizotònic | arrizotònica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma lingüística no accentuada en l’arrel o la base radical, en oposició a les formes amb radical tònic o rizotòniques.
En qualsevol paradigma verbal del català hom troba exemples d’aquesta mena d’oposició sobre la base radical cant- es donen casos de formes arrizotòniques, com és ara cantava , o bé rizotòniques, com canta
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…