Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
parpelleig
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sensació visual produïda per fluctuacions periòdiques de la llum a règims que s’estenen des de pocs cicles a algunes desenes de cicles per segon.
Hom pot eliminar-lo mitjançant l'entrellaçament
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels astres roman…
entrellaçament
Electrònica i informàtica
Comunicació
Mètode d’exploració, emprat en televisió, consistent en la descomposició d’una imatge completa en dues trames amb llurs línies entrellaçades.
A la primera trama són explorades les línies imparelles 1, 3, 5, 7, etc, i a la segona, les parelles 2, 4, 6, etc D’aquesta manera l’efecte de parpelleig és reduït notablement televisió
Henri Lee Giclas
Astronomia
Astronòm nord-americà.
Treballà a l’observatori Lowell Flagstaff, EUA, on descobrí un gran nombre de cometes i asteroides mitjançant el comparador de parpelleig Elaborà, en collaboració amb R Burnham i N Thomas, el catàleg d’estels que porta el seu nom, format per prop de 12000 estels amb un elevat moviment propi
tic
Patologia humana
Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament.
Normalment reprodueixen trets de la vida diària parpelleig, tos, fer l’ullet, girar el cap, arreglar-se les ulleres, etc i són d’origen psíquic És un acte voluntari que per la repetició passa a l’estat d’hàbit i acaba produint-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la seva forma, la seva intensitat i la seva freqüència fins a prendre els caràcters d’un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés
blefaroclonus
Oftalmologia
Espasme clònic del múscul orbicular dels ulls que es manifesta per un augment del parpelleig.
Tic
Patologia humana
Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat identificada…
El que cal saber de la malaltia de Parkinson
Patologia humana
La malaltia de Parkinson és un trastorn crònic del sistema nerviós central, de causa desconeguda, que se sol presentar en l’edat mitjana de la vida i ocasiona tremolor, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteració de la postura La persona que pateix d’aquesta malaltia sol tenir un rostre inexpressiu, amb la mirada fixa, un parpelleig escàs i la boca entreoberta Aquests símptomes són deguts a les alteracions musculars que provoca la malaltia, però no significa que la persona no s’interessi pel que s’està fent o dient en un moment determinat Quan una persona presenta…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…