Resultats de la cerca

Les més importants són les perífrasis verbals o conjugacions perifràstiques , que consisteixen en la unió d’un verb auxiliar o modificatiu i l’infinitiu, el gerundi o el participi del verb que conté el nucli del significat En aquestes perífrasis el verb auxiliar sol perdre la significació particular i gramaticalitzar-se en la funció d’auxiliar En català, és típic l’anomenat perfet perifràstic perfet Les perífrasis de verb auxiliar més infinitiu tenen un caràcter progressiu haig d’anar-hi les de verb auxiliar més gerundi, duratiu anem fent les de verb…

Segons el nombre d’actants que té —o pot tenir— un verb, hom pot establir una distinció entre verbs avalents, monovalents, divalents, trivalents i, en el cas de les perífrasis, tetravalents

En llengües com el català, hom considera cursiu també l’aspecte de les perífrasis amb el gerundi, les quals, en tot cas, posen en relleu l’aspecte cursiu en el primer sentit o imperfectiu

Hom troba un exemple d’aquest fenomen en les llengües balcàniques, on algunes perífrasis verbals, per exemple, arriben a ésser comunes a llengües com l’albanès, el romanès, el grec modern i el búlgar Concepte introduït per Jakobson i Trubečkoj amb el mot alemany Sprachbünde

El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre Fonamentalment ho són ésser , estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar Vaig anar-hi

Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme

En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans pròpia del…

Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la…

Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada…