Resultats de la cerca

A Barcelona, al s XV, formaven part del gremi dels blanquers Alfons III de Catalunya-Aragó concedí ordinacions a la confraria de pergaminers de València el 1329 al s XVII l’ofici s’uní amb el gremi de guanters

Tipus de documents Utilitat historiogràfica La documentació que caracteritza principalment els fons patrimonials fa referència a la legitimació del patrimoni compres, establiment , capbreu , documents judicials, a la seva transmissió testaments, pactes nupcials, donacions i a la seva administració llevadors de rendes, llibres comptables, rebuts i factures, inventaris Poden contenir igualment documentació aliena al patrimoni familiar, recollida per l’ocupació de càrrecs o per les activitats específiques dels membres del grup familiar La conservació i descripció d’aquests fons arxivístics és de…

Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament,…

Ordenat de prevere el 1957, es doctorà l’any 1950 en filosofia a la Universitat Romana de Sant Tomàs d’Aquino, amb la tesi La escuela tomista en Mallorca Siglos XIII-XIV , i en història l’any 1987 a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La formación literaria del clero de Mallorca El Seminario de San Pedro y sus antecedentes históricos Es diplomà en arxivística el 1972 i en paleografia i diplomàtica el 1973 a l’Escola de l’Arxiu Secret del Vaticà Fou arxiver diocesà del bisbat de Mallorca des del 1966, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal des del 1968 i delegat episcopal del…

Pere III volgué que pengés dels pergamins en què hom concedia privilegis perpetus

Fou canonge arxiver de la catedral de València i en publicà els catàlegs i inventaris de còdexs 1943, incunables 1951 i pergamins 1961 Fou autor, també, d’una Biobibliografía 1951 de Roc Chabàs, Los prelados valentinos 1949, del pamflet antidemocràtic Sin caretas 1940 i d’altres obres

Al segle XIV, i a l’Interior del terme parroquial de Sant Esteve de Guialbes, hi hagué una capella dedicada a sant Emeri Sant Mer, l’anacoreta que seguí l’exèrcit de Carlemany La informació fou proporcionada per Constans 1985 mitjançant la consulta d’uns pergamins conservats a cases pairals d’Olives

Fou cridat a El Escorial per Felip II, que adoptà els seus fills El 1569 tornà a València, però el 1572 Felip II li encarregà la recerca de pergamins a Aragó i a València Hom remarca de la seva obra a El Escorial els Salms de maitines El seu fill Pere Ramires seguí la seva obra

La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies

El 1676 professà a l’orde de la Mercè Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó El 1706 fou nomenat especulador diplomatarista de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep…