Resultats de la cerca

Una unitat didàctica pot abastar diverses classes o lliçons La distribució en el temps de les unitats didàctiques, és anomenada temporització o periodització dels continguts

Per la fixació de la magnitud de l’estoc cal considerar les necessitats de la seva rotació , és a dir, la periodització de l’entrada de les primeres matèries al procés productiu i de la distribució del producte

A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta

Fill del poeta Jorge Guillén fou, fins a la jubilació, professor a les universitats de Harvard i Autònoma de Barcelona Gran coneixedor de la literatura clàssica i moderna, estudià a fons i sistematitzà diversos aspectes de la teoria literària i la literatura comparada, com ara la història literària, l’estilística, les influències, la periodització, els gèneres, el canvi i la persistència en la tradició, etc Publicà Entre lo uno y lo diverso introducción a la literatura comparada 1985, que ha esdevingut un clàssic, El primer Siglo de Oro Estudios sobre géneros y modelos 1988, Teoría de la…

Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D Scarlatti o A…

Vida i obra Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, continuà a Roma, el 1832, els estudis de dibuix i pintura iniciats a Barcelona Allí adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats Influí en la reorientació del romanticisme del seu germà Manuel ↑ Milà i Fontanals i de Pau ↑ Piferrer , sobretot una vegada establert definitivament a Barcelona, el 1841, i impulsà al llarg dels anys la preservació del patrimoni arquitectònic i artístic, un quant temps com a diputat provincial 1875-77 i com a vocal de la…

Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la  primera revolució industrial  fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera revolució…

Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…

Els articles precedents són, de fet, una proposta de lectura i articulació dels diferents i necessàriament segmentats capítols o apartats d’aquest treball Hom hi ha remarcat, d’una banda, el feix de circumstàncies o influències més àmplies que determinaren i constrenyiren, a la llarga, el lloc dels Països Catalans dins el conjunt europeu del període és a dir, el context general De l’altra, però, hom ha assajat de dotar de coherència interna allò que, altrament, no fóra sinó la successió en el temps de fets i esdeveniments d’índole prou diversa Es tracta, en poques paraules, d’una seqüència o…