Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santa Maria del Miracle (Tarragona)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la butlla de…
Sant Llorenç de Lleida
Art gòtic
Escut de la família Gallart a la llinda del portal de migdia ECSA - GSerra L’església de Sant Llorenç, per la conjunció i integració dels seus llenguatges arquitectònics, és un dels edificis més singulars i interessants de Lleida i del seu territori alhora, el seu patrimoni i el seu protagonisme en la història de la ciutat en fan el segon temple més important de Lleida després de la Seu Vella I és que, a banda de ser-ne l’únic edifici medieval conservat que continua acomplint la funció per a la qual va ser creat, Sant Llorenç s’ha utilitzat dues vegades com a catedral al segle XVIII, quan la…
pont

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
L’escultura decorativa a la catedral de Girona
Art gòtic
L’arquitectura gòtica catalana, racional i austera, exhibeix uns trets diferencials respecte del gòtic del centre i el nord d’Europa que es concreten en la simplicitat d’estructures i la senzillesa de formes, cosa que no va facilitar gens ni mica la presència d’escultura monumental o decorativa a les catedrals catalanes i en altres construccions religioses i cíviques En general, els murs i els elements estructurals, com ara pilars, columnes, arcs, impostes o voltes, mostren preferentment una nuesa ornamental al llarg de tot el període gòtic, fins i tot en l’etapa de més proliferació…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Capçalera de Santa Maria de Castelló d’Empúries L’església parroquial de Castelló d’Empúries va ser bastida a partir del final del segle XIII amb la voluntat que esdevingués seu d’un recuperat bisbat d’Empúries Els comtes d’Empúries i els burgesos de la vila foren els principals valedors d’aquesta reivindicació, que mai no van assolir per l’oposició dels bisbes de Girona L’absis major, amb els seus esvelts finestrals i les tres capelles radials, s’aparta del tipus més corrent de capçalera d’església parroquial gòtica catalana perquè els seus constructors perseguien una monumentalitat que s’…
La Seu Vella de Lleida (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…
Viella

Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb…