Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
biocida
Biologia
Agronomia
Compost químic emprat per a la destrucció d’organismes vius.
Els més usats són els biocides agrícoles pesticides i herbicides Alguns d’aquests productes poden resultar molt tòxics en incorporar-se a la cadena tròfica
agricultura ecològica
Agronomia
Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d’un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Combina les tècniques de conreu tradicionals rotació de conreus, conreus intercalats, etc i les tècniques modernes En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi plaguicides sintètics, ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament OMG i els seus derivats Per tal de gestionar adequadament el sòl, la producció…
lluita integrada
Agronomia
Combinació de les lluites biològica i química per al control d’organismes perjudicials.
Cada cop es tendeix més a considerar-la com una estratègia de control que prioritza el maneig de factors naturals de regulació de les poblacions perjudicials, i utilitza pesticides selectius només com a última barrera defensiva
bioestimulació
Ecologia
Mètode de bioremediació que es basa en la disminució del contaminant mitjançant l’estimulació del creixement i l’activitat d’agents biològics autòctons que degraden aquests contaminants.
En general, en la bioestimulació es proporcionen nutrients limitants del creixement dels agents biològics, com ara el nitrogen i el fòsfor En el cas dels sòls, es fan circular en forma de solucions aquoses S'ha utilitzat amb èxit per a bioremediar sòls contaminats amb gasolina, compostos orgànics volàtils i semivolàtils, i pesticides
aliment natural
Alimentació
Aliment que no ha estat processat, alterat o modificat en cap moment de la seva producció o distribució.
Així, els productes vegetals naturals es cultiven sense l’ús d’adobs químics ni pesticides, els cereals es comercialitzen integrals i els derivats làctis s’elaboren amb mètodes artesanals Des dels anys setanta existeixen empreses i comerços dedicats exclusivament a la producció i la venda d’aliments naturals, anomenats també aliments biològics
producció integrada

Producció integrada
© iStockphoto.com / Imagine Golf
Agronomia
Pas endavant de la lluita integrada que té per objectiu l’obtenció de la millor producció al cost més raonable.
Es basa en l’estudi en conjunt de totes les fases d’un cultiu i de tots els factors de producció Es va començar a parlar de producció integrada en intentar reduir les aplicacions de productes químics, adobs i pesticides, estudiant millor els calendaris d’aplicació, els fraccionaments, la interrelació amb les feines del sòl i el reg
fluorantè
Química
Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat.
La seva fórmula molecular és C 13 H 10 i està format per dues molècules de benzè unides a un anell de cinc baules Es presenta com un sòlid blanc cristallí El seu punt de fusió es troba a 112ºC i el d’ebullició, a 298ºC reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza en la producció de colorants, pesticides, fàrmacs i en síntesi química Hi ha evidències que pot tenir efectes mutagènics
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de conservació també propugna l’establiment de…
macrobiòtica
Alimentació
Sistema d’alimentació, considerat natural, que malda per cercar l’harmonia amb l’univers i recorre a les produccions estacionals locals, segons tradicions mil·lenàries xineses.
Des de la fi de la dècada dels seixanta ha assolit una certa difusió com a alimentació no convencional Es basa en el consum de cereals integrals i lleguminoses, poques verdures preferentment cuites, no empra espècies ni picants, amaneix amb sal no refinada, salsa de soia i similars, recomana mastegar molt bé, beure poc infusions sense sucre i evitar sucre, fruites tropicals, productes animals, additius, pesticides i adobs químics Portat de forma estricta pot ésser causa de mala nutrició
bioplaguicida
Agronomia
Dit del producte biològic emprat per a combatre diverses malalties o paràsits de les plantes cultivades.
La lluita biològica ha emprat tradicionalment insectes depredadors d’altres insectes Actualment s’utilitzen diversos microorganismes contra fongs i insectes, que s’apliquen en solucions aquoses com en els pesticides tradicionals El més popular és el bacteri Bacillus thuringensis , BT, que s’ha mostrat eficaç en la lluita contra diversos problemes, tot i que darrerament s’ha vist envoltat de certa polèmica, perquè ha estat emprat en enginyeria genètica per a introduir gens de resistència als atacs d’insectes en diversos conreus com el blat de moro o el cotó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina