Resultats de la cerca

Els pirògens passen pels filtres corrents i àdhuc pels de cellulosa microporosa, però són retinguts, limitadament, pels filtres d’amiant No es destrueixen per la calor inferior als 130ºC, però sí a més de 180ºC Químicament hom suposa que són polisacàrids que poden ésser destru|ts també pels àcids i àlcalis forts Foren descoberts per Hort i Penfold l’any 1911 La comprovació d’absència de pirògens en els injectables obligatòria segons totes les farmacopees en els injectables intravenosos, especialment els de gran volum —sèrums artificials— és feta en conills mesurant l’augment de…

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules…

En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor , amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines prova encreuada, i emprar un utillatge adequat Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó, embòlia gasosa pel fet de…

Fins fa uns anys hom considerava que la febre constituïa una resposta normal de l’organisme per a defensar-se d’una infecció Actualment, però, se sap que en el cas de les infeccions la febre es produeix bàsicament per l’alliberament de pirògens per part dels microorganismes causants de la infecció, i que l’augment de la temperatura corporal no comporta cap benefici per a l’organisme Temps enrere es pensava que la febre podia ésser beneficiosa en les malalties degudes a virus que no es poden reproduir quan la temperatura de l’entorn supera els 37°C, però s’ha constatat que aquesta…

La inflamació és el resultat de les reaccions defensives desenvolupades pels components de la immunitat natural en el punt de l’organisme on es produeix la invasió d’un agent infecciós La finalitat del procés és d’activar la reacció defensiva en la zona afectada i limitar la infecció a aquesta zona per a impedir-ne la propagació Cal, doncs, que en la zona afectada es produeixi un increment de la circulació sanguínia perquè hi pugui accedir un nombre suficient de leucòcits capaç d’afrontar l’agressió i destruir l’invasor Les reaccions que es produeixen al lloc afectat, que constitueixen les…

El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la temperatura és massa…