Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
base pirimidínica
Bioquímica
Substància de caràcter bàsic, derivada de la pirimidina i que forma part dels àcids nucleics.
En són exemples l'uracil, la timina, la citosina i la tiamina Les pirimidines es biosintetitzen a partir de l’àcid aspàrtic i a través de l’àcid oròtic Llur catabolisme acaba donant urea i amoníac en la majoria d’espècies animals
uniconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucariotes que es ramifica al primer node de llur filogènia, com a grup germà dels biconts.
Morfològicament es caracteritzen per tenir, en llur forma ancestral, un únic flagel, que després molts dels descendents perderen de manera secundària A nivell molecular, presenten la fusió de tres gens concrets implicats en la síntesi de pirimidines, els quals es troben separats en tots els altres organismes eucariotes i en els procariotes Dins els uniconts hom troba els animals, els fongs i les amebes
repressió
Bioquímica
Mecanisme d’inhibició de la síntesi d’un determinat enzim a nivell genètic en un microorganisme, degut a la presència del producte final de la reacció que l’enzim catalitza (aminoàcids, purines i pirimidines).
Hom ha vist experimentalment que perquè el producte reprimeixi la formació dels seus enzims biosintètics és necessària la fixació prèvia amb l' aminoacil-ARN-sintetasa Aquesta repressió és molt específica per a cada reacció biosintètica i assegura eficaçment que l’organisme no malbarati energia en la síntesi d’enzims que, en aquell moment, no li són necessaris
àcid nucleic peptídic
Bioquímica
Polímer similar a l’ADN i a l’ARN format per una cadena d’unitats repetides de 2-aminoetil de N-glicina unides per enllaços peptídics, a les quals s’uneixen les diverses purines i pirimidines característiques dels àcids nucleics mitjançant enllaços de carbonil i metil.
Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
Els àcids nucleics
Genètica
Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli, passen…
Els grans clades
L'arbre de la vida al principi del segle XXI Arbre de la vida és el títol de la installació allegòrica del lligam entre el DNA i les relacions filogenètiques, amb què el CosmoCaixa de Barcelona rep els visitants Es tracta d’un tronc de 300 anys d’antiguitat d’un arbre amazònic Minquartia guianensis , anomenat acariquara, que és famós per les qualitats de la seva fusta CosmoCaixa Barcelona - Obra Social Fundació "La Caixa"/ Ronald Stallard Des de mitjan segle XX, amb la incorporació progressiva de les tècniques i eines de la biologia molecular a la filogènia, és a dir, amb el desenvolupament…
La cèl·lula
La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…