Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
llicorella

Pissarres en una teulada de Tavascan
© Xevi Varela
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa, situada a l’inici del metamorfisme, que prové de la consolidació de sediments argilosos.
Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca Hom també l’anomena pissarra
Del petroli de cremar als lubricants i a la gasolina
Catalunya explotà pissarres bituminoses de les quals es podia extreure petroli Un exemple fou la Petrolífera de Bagà, al Berguedà Fins al darrer quart del segle XIX el petroli o oli mineral era utilitzat només per a l’enllumenat o per a la calefacció Després arribarà l’etapa dels olis lubricants i finalment la de les gasolines i altres productes petroliers, aplicables al motor d’explosió El petroli arribarà tard a Catalunya per la senzilla raó que no se’n trobarà fins el 1973 Si més no en forma de jaciments El 1849 van entrar pel port de Barcelona 22 lliures de petroli per un…
La conca alta de la Noguera Pallaresa com a exemple de la geologia herciniana
A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…
pissarrer | pissarrera
Persona que treballa les pissarres o en ven.
pissarreria
Mineralogia i petrografia
Lloc on hom extreu les pissarres i les treballa.
Aller
Municipi
Municipi d’Astúries, al vessant N de la serralada Cantàbrica, vora el riu Aller.
Situada en una conca hullera on el carbó s’intercala entre capes de pissarres i gresos molt plegades i fracturades que dificulta i encareix la producció Ramaderia de vaques holandeses de raça molt pura
Puertollano
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat al N de Sierra Morena, en una entrada a la plana de la Manxa.
Les seves indústries metallisteria, àcid sulfúric i adobs tenen la base en les mines de carbó de pedra descobertes al s XIX Hi ha pissarres bituminoses, amb un oleoducte per a transportar el petroli cru des de Màlaga
clivatge
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de baix grau.
És un tipus de foliació que pot definir-se per aixafament dels grans que componen la roca, per reorientació de minerals d’hàbit planar, per recristallització, o per fenòmens de dissolució en plans determinats En una sèrie estratigràfica plegada, el clivatge sol disposar-se de forma parallela al pla axial dels plecs Una roca amb clivatge sol clivellar-se en plans parallels, com és el cas de les pissarres
crenulació
Geologia
Plegament a escala centimètrica (microplegament) que presenten algunes roques.
La crenulació pot afectar roques prèviament indeformades que siguin finament laminades, com ara les pissarres o els esquists, o bé roques que ja presentaven un clivatge o una esquistositat produïts en una deformació anterior Si les superfícies axials dels plecs són suficientment properes i paralleles entre si, defineixen un tipus de foliacio anomenat clivatge de crenulació , amb alineacions de minerals, sovint disposats en capes alternades de diferent composició produïdes per la migració d’alguns components de la roca en el procés de deformació
La serra de Collserola com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per granitoides A la serra de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina