Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
planxar
Passar la planxa, ordinàriament calenta (sobre la roba), generalment humitejada, per estirar-la, allisar-la, donar-li brillantor.
post de planxar
Llar
Post llarguera, folrada de roba, sovint amb petges, damunt la qual hom planxa la roba.
planxa
© fototeca.cat
Tecnologia
Estri consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba, allisant-la sobre una post.
L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
José María Sicilia
Pintura
Pintor castellà.
Estudià breument a l’escola de Belles Arts de Madrid A partir del 1979 s’installà a París, on desenvolupà una intensa activitat pictòrica i professional En un primer període —quan la seva obra era d’inspiració pròxima a l’anomenada bad painting —, utilitzà suports experimentals Posteriorment realitzà diverses sèries sobre objectes domèstics —posts de planxar, aspiradores, antenes de televisió— pintats amb traços vigorosos de caràcter expressionista i saturació cromàtica També conreà habitualment el paisatge i d’altres temes ocasionals El 1985 abandonà els motius i els recursos…
El que cal saber de l’epicodilitis (colze de tennista)
Patologia humana
L’epicondilitis és una distensió muscular que provoca esquinçaments en el punt d’inserció dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà en una prominència de l’húmer dita epicòndil L’origen de l’alteració és una sobrecàrrega muscular provocada perla repetició de moviments sobtats i intensos del canell És anomenada també colze de tennista, perquè sovint afecta les persones que practiquen aquest esport, sobretot quan no s’està gaire entrenat i s’utilitza una raqueta de mànec massa gruixut en relació amb la pròpia mà, de manera que l’acció muscular en resulta forçada L’epicondilitis és…
planxamànigues
Oficis manuals
Peça de fusta llarguera que usen els sastres, les planxadores, etc, per a planxar les mànigues, els cuixots, etc.
El que cal saber sobre els accidents infantils
Els accidents són actualment la primera causa de mort infantil als països desenvolupats Als Països Catalans moren anualment uns 600 infants per accident Aquests accidents no són una fatalitat del destí, sinó que la majoria podrien ésser evitats, només que s’adoptin certes precaucions* No es pot pretendre que el nen s’allunyi del perill amb ordres autoritàries Amb això només s’aconseguirà que perdi la curiositat natural, o que faci allò que se li ha prohibit, així que pugui Per bé que el nostre habitatge ens sembla un lloc segur, una bona part dels accidents es produeixen precisament a la llar…
pinta
Tecnologia
Coltell sense tall i proveït de dos mànecs, emprat en adoberia per a planxar la pell destinada a fer-ne soles.
Sarna
Patologia humana
Definició i causes La sarna és una malaltia contagiosa causada pel Sarcoptes scabiei , un petit aràcnid, del grup dels àcars, que provoca una coïssor intensa i la formació, en la pell, d’uns solcs superficials i característics, que de vegades són sobreinfectats per bacteris Les lesions cutànies són ocasionades per la penetració en la capa còrnia de la pell de la femella del Sarcoptes scabiei , que hi dipositarà els ous, després d’haver estat fecundada pel mascle La femella és un àcar petit que fa de 0,3 mm a 0,4, de cos ovoide, color blanc grogós i que té quatre parells d’…