Definició i causes
La sarna és una malaltia contagiosa causada pel Sarcoptes scabiei, un petit aràcnid, del grup dels àcars, que provoca una coïssor intensa i la formació, en la pell, d’uns solcs superficials i característics, que de vegades són sobreinfectats per bacteris.
Les lesions cutànies són ocasionades per la penetració en la capa còrnia de la pell de la femella del Sarcoptes scabiei, que hi dipositarà els ous, després d’haver estat fecundada pel mascle. La femella és un àcar petit que fa de 0,3 mm a 0,4, de cos ovoide, color blanc grogós i que té quatre parells d’extremitats. Mor després d’haver fet la posta dels ous, que pot durar entre quatre setmanes i cinc. El mascle és més petit i mor després de la còpula. Un 10% dels ous arriben a l’estat adult al cap d’uns vint dies i provoquen noves lesions.
La malaltia és transmesa normalment per contacte directe, de persona a persona. Sovint, afecta tots els membres d’una mateixa família o els qui comparteixen la mateixa casa. També, amb una certa freqüència, se’n poden donar epidèmies petites en comunitats com les escoles, els campaments o els gimnasos.
La transmissió de l’àcar a través de la roba, el llit, les tovalloles o d’altres objectes és menys habitual, però igualment possible. La manca d’higiene afavoreix el desenvolupament d’aquesta malaltia i sobretot l’aparició de complicacions infeccioses. Tanmateix, la malaltia pot afectar persones que mantenen una bona higiene, i de qualsevol nivell social i cultural.
Símptomes i diagnosi
Al cap d’uns deu dies del contagi, la persona afectada comença a sentir una coïssor intensa, més acusada a la nit, de manera que l’arriba a despertar i l’impedeix de dormir. Aquest predomini nocturn és degut al fet que la temperatura elevada afavoreix l’activitat del paràsit.
La galeria que elabora l’àcar en la pell provoca la lesió característica, el solc acarí, que consisteix en una elevació inicial, de forma sinuosa, entre 5 mm i 15 de longitud i del mateix color de la pell, o una mica més fosc. L’extrem del solc, per on l’àcar avança, és una mica més prominent i s’anomena eminència acarina. De vegades, es forma una petita vesícula blana, la vesícula perlada, a l’extrem.
Les lesions es localitzen sobretot als espais que hi ha entre els dits de la mà i a les vores laterals, els plecs dels canells, els colzes, les aixelles, el voltant dels mugrons en les dones, el llombrígol, els plecs de sota les natges i els genitals masculins.
La coïssor intensa provoca que la persona afectada es grati, de vegades tan impetuosament que arriba a fer sagnar la pell, de manera que després s’hi formen crostes. Sovint, també per aquest motiu es produeixen erosions o descamacions secundàries on poden actuar alguns bacteris, sobretot del grup dels estafilococs o estreptococs, que originen infeccions cutànies.
En alguns casos es desenvolupa una reacció de sensibilització a l’àcar o algun dels seus productes. Si és així, es formen uns nòduls petits i durs, de color vermell fosc, o unes pàpules vermelles que produeixen una coïssor molt intensa.
L’observació d’aquestes lesions típiques és molt suggeridora de la diagnosi de la sarna, que es confirma si es pren una mostra del fons del solc i és observada al microscopi.
Tractament
La sarna es tracta amb l’aplicació d’un escabicida, una substància que destrueix els àcars: l’hexaclorur de gammabenzè o el benzoat de benzil, per exemple. Dues o tres aplicacions amb intervals de virit-i-quatre hores o quaranta-vuit són habitualment suficients per a eliminar el paràsit. Una aplicació més freqüent podria provocar una irritació de la pell.
Quan es comença el tractament, cal canviar tant la roba de vestir com la de llit, i posar-se’n de neta, que s’utilitzarà mentre l’aplicació de medicaments continuï. Cal rentar tota la roba amb aigua calenta i planxar-la bé per eliminar els paràsits.
Per evitar la disseminació, convé tractar tots elfc membres de la família o col·lectiu, encara que no en presentin símptomes.