Resultats de la cerca

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la…

Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina

El mieloma és un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que assoleixen característiques canceroses, proliferen exageradament en la medulla òssia que ocupa l’interior d’alguns ossos i elaboren substàncies proteiques generalment anormals Com que els focus tumorals són diversos, aquesta malaltia s’anomena mieloma múltiple Entre les manifestacions més habituals, i sovint inicials, en destaquen els dolors ossis i també les fractures patològiques dels ossos envaïts pel tumor, que són tan fràgils que es poden trencar a causa del més petit traumatisme Per això, sempre que hi hagi…

Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines

La malaltia de Waldenstròm o macroglobulinèmia pri mària és una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per la funció anormal d’un sector de plasmòcits o cèllules plasmàtiques que elaboren grans quantitats d’una immunoglobulina específica Aquesta alteració és més aviat estranya Anualment afecta cinc persones de cada milió d’habitants És més freqüent en el sexe masculí i se sol presentar després de cinquanta anys La base de la malaltia consisteix en l’activació d’un clon o grup de limfòcits que es transformen en plasmòcits sintetitzadors de la mateixa immunoglobulina, en…

A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars 7,5%

Definició És anomenat mieloma un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que adquireixen característiques atípiques, que proliferen exageradament en la medulla òssia de l’interior dels ossos i que, moltes vegades, produeixen quantitats elevades de diversos compostos proteics relacionats amb les immunoglobulines que els plasmòcits fabriquen en condicions normals La malaltia, que, sense tractament, és sempre fatal en un termini més llarg o menys, causa diverses manifestacions derivades de l’expansió del tumor a l’interior dels ossos, del trastorn que provoca la seva…

La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…

La denominació prové del fet que aquestes substàncies circulen per la sang unides a unes proteïnes plasmàtiques anomenades lipoproteïnes o betalipoproteïnes Actualment, hom reconeix diferents tipus d’hiperlipoproteïnèmies La hiperlipoproteïnèmia tipus I és poc freqüent, hereditària, s’inicia a la infantesa i es caracteritza per un gran augment dels triglicèrids la hiperlipoproteïnèmia tipus II A o hipercolesterolèmia familiar és força freqüent, hereditària, caracteritzada per un augment del colesterol i afavoridora de l’ateroesclerosi la hiperlipoproteïnèmia tipus II B o…