La malaltia de Waldenstròm o macroglobulinèmia primària és una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per la funció anormal d’un sector de plasmòcits o cèl·lules plasmàtiques que elaboren grans quantitats d’una immunoglobulina específica.
Aquesta alteració és més aviat estranya. Anualment afecta cinc persones de cada milió d’habitants. És més freqüent en el sexe masculí i se sol presentar després de cinquanta anys.
La base de la malaltia consisteix en l’activació d’un clon o grup de limfòcits que es transformen en plasmòcits sintetitzadors de la mateixa immunoglobulina, en general una IgM de gran pes molecular. De vegades la immunologia és inactiva, mentre que en altres casos té la funció d’anticòs.
Les manifestacions que es presenten deriven dels efectes que causen en la sang la gran quantitat de macroglobulines secretades per les cèl·lules plasmàtiques. Així, se sol presentar un augment de la viscositat sanguínia i un increment del volum plasmàtic, cosa que es manifesta amb signes d’alteracions circulatòries com ara cansament, debilitat i mal de cap. També és possible que hi hagi alteracions en la coagulació que es manifesten amb hemorràgies cutànies, o fins i tot que l’excés d’immunoglobulines atípiques provoqui una alteració immunològica que afavoreixi l’aparició d’infeccions bacterianes repetides.
Com a base de la diagnosi, hom adverteix que la velocitat de sedimentació globular es mostra molt accelerada i es comprova una concentració plasmàtica de IgM molt elevada.
El tractament consisteix a practicar plasmafèresi per tal d’alliberar el plasma de l’excés de IgM i en l’administració de fàrmacs citostàtics que impedeixin la proliferació de les cèl·lules anormals.