Resultats de la cerca

La seva redacció, en una primera versió catalana, s’inicià immediatament després del retorn de Soldevila del seu exili 1943, i es perllongà fins el 1948 Fou possible gràcies al finançament de l’agrupació benèfica Minerva que reuní un conjunt de mecenes encapçalats per Fèlix Millet Les dificultats que existien per a ser publicada en la llengua original era vigent una prohibició d’editar en català obres científiques, així com les destinades a la mainada feren que només pogués aparèixer una versió en castellà durant el període 1952-59, a càrrec de l’editorial Ariel Amb aquesta obra, Soldevila…

 Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles

La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en…

Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal 1868, s’avingué a collaborar-hi Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador Fou diputat provincial i a corts Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i…

És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques de 1988 3022…

Anomenat també Triple Aliança , fou obra d’Estat Català, d’Acció Catalana i de membres dels moviments basc i galleguista El 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de Madrid i el País Basc, amb motiu d’unes eleccions municipals, una delegació de parlamentaris catalans presidida pel diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Tomàs i Piera anà a Guernica, on fou ratificat el pacte La solidaritat catalanobasca es féu patent en la cooperació durant la Guerra Civil de 1936-39 en caure el País Basc, el seu govern s’installà a Barcelona 1937-39 El 1944, el pacte Galeusca fou ratificat a…

Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat a analitzar…

Llicenciat en dret, entrà a Unió Democràtica de Catalunya el 1974 i des del 1982 fins al 1990 fou diputat al Congrés per la coalició Convergència i Unió , i ocupà el càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari Minoria Catalana Els anys 1986-87 fou membre del Parlament Europeu dins del Grup Popular El 1987 fou elegit president d’UDC, càrrec que revalidà successivament fins al final de la seva trajectòria en la primera línia de l’escena política 2016 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, el 1996 fou escollit president de la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències…