Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
políedres de Catalan
políedres de Catalan
Poliedres regulars, irracionals (Teetet)
Poliedres regulars, irracionals Teetet
Corbes, perspectiva, trisecció aproximada, desenvolupaments de poliedres regulars (A. Dürer)
Corbes, perspectiva, trisecció aproximada, desenvolupaments de poliedres regulars A Dürer
Lleis del moviment planetari, volums, poliedres estelats, principi de continuïtat (Kepler); computació de π (Ludolf van Ceulen).
Lleis del moviment planetari, volums, poliedres estelats, principi de continuïtat Kepler computació de π Ludolf van Ceulen
políedre
Els cinc políedres regulars i els diagrames de Schlegel associats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares.
Les interseccions de les cares constitueixen les arestes , i les interseccions de les arestes, els vèrtexs Un políedre és convex si qualsevol secció plana del políedre és un polígon convex Un políedre és còncau si no és convex Un políedre és simple si és topològicament equivalent a una esfera, és a dir, si no té forats Un políedre és regular si té les cares iguals i els angles iguals, essent les cares polígons regulars Des de la Grècia antiga hom sap que existeixen solament cinc políedres regulars el tetràedre regular , l’ hexàedre regular o cub, l’ octàedre regular , el…
políedre estelat
Els quatre políedres estelats regulars
Matemàtiques
Políedre que s’obté de col·locar piràmides sobre les cares d’un políedre convex o de prolongar-ne les cares.
aresta
Matemàtiques
Línia recta formada per la intersecció de dos plans, que determinen un angle dièdric.
En els políedres les arestes surten com a intersecció de dues cares i uneixen dos vèrtexs
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris…
polítop
Matemàtiques
Conjunt de punts de l’espai ℝn limitat per hiperplans.
La noció de politop generalitza la de polígon i la de políedre De fet, els politops de ℝ 2 són els polígons i els politops de ℝ 3 són els políedres Un exemple de politop a ℝ 4 és el tesseractis , que és l' hipercub de quatre dimensions
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles