Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
poliacrilonitril
Química
Polímer de l’acrilonitril preparat principalment per polimerització del monòmer en solució aquosa saturada de sals inorgàniques (perclorat sòdic, clorur de zinc) o de líquids orgànics polars (dimetilacetamida, dimetilsulfòxid).
Presenta un pes molecular mitjà de 80 000-170 000 i és d’elevada cristallinitat És soluble en medis polars, especialment en els mateixos emprats en la seva obtenció És inestable a temperatures superiors a 200°C i s’hidrolitza en medi alcalí en calent per donar poliacrilat sòdic Hom l’empra en la fabricació e fibres tèxtils, i és conegut comercialment com a orló
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers…
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
Productes químics
Què és la química industrial Adobs per a les plantes, cola, targetes de plàstic, vernís, detergent, medecines, dissolvents A primer cop d’ull pot semblar que es tracta d’alguns productes per a la llar que es poden trobar en la llista de la compra A més, aquests productes, tan diferents els uns dels altres, tenen poc a veure entre ells pel que fa al sistema amb què han estat elaborats Però observant la llista amb deteniment, podem comprovar que, de fet, tenen en comú un punt important, tots aquests productes són fruit de l’aplicació pràctica dels estudis de la química, en particular de la…