Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
fijià | fijiana
Etnografia
Individu d’un poble de raça melanèsia que habita a les illes Fiji.
Els fijians parlen una llengua del grup oceànic de la família lingüística austronèsica, i llur cultura presenta una gran barreja d’elements melanesis i polinesis La pesca en constitueix la principal activitat construeixen excellents canoes per a llurs pesqueres Dels fijians, és famosa la roba feta d’escorça batanada i decorada amb dissenys geomètrics, com també la ceràmica i les sabates de fusta tallada, que els antics fijians utilitzaven en els banquets canibalescs
Raymond William Firth
Antropologia
Antropòleg anglès.
Dedicà els seus primers estudis als maorís de Nova Zelanda, però fou entre els indígenes polinesis de l’illa de Tikopia on dugué a terme el seu treball de camp més exhaustiu, del qual sortiren We, the Tikopia 1936, The Work of the Gods in Tikopia 1940 i Social Change in Tikopia 1959 Fou professor a la London School of Economics 1932-68 i, des del 1949, membre de la British Academy Considerat un dels exponents més destacats de l’antropologia social britànica, dins d’aquest corrent insistí en la necessitat de contemplar la realitat social des d’una perspectiva històrica
micronesi | micronèsia
Etnologia
Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.
De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població actual ultrapassa…
poliàndria
Etnologia
Sistema matrimonial poligàmic, segons el qual una mateixa dona pot unir-se legalment amb més d’un home.
Es tracta d’un sistema excepcional de matrimoni que practiquen molt pocs pobles de la terra els més coneguts són els todes de l’Índia, alguns grups tibetans i els polinesis de les illes Marqueses De tots aquests, el cas més típic és el dels todes, que com a resultat del costum de matar la major part de les nenes que neixen per tal d’allunyar la possibilitat de la fam, determinada per un creixement excessiu de població, es troben que el nombre d’homes adults es dues o tres vegades més gran que el de dones, per la qual cosa el matrimoni de les noies que han sobreviscut es fa alhora amb l’hereu…
Samoa 2012
Estat
Al mes de febrer, i com a membre de l'Organització Internacional del Treball des del 2005, Samoa va ultimar una nova Llei de regulació del mercat laboral, que té com a objectiu dignificar el treball i les oportunitats i que el treball sigui remunerat també per les dones A l'abril, el primer ministre samoà, Tuilaepa, va participar en la trobada inaugural del Grup de Líders Polinesis, una nova organització regional formada per vuit estats, i al cap d'un mes, el país va entrar com a membre de l'Organització Mundial del Comerç Per a promocionar l'illa i augmentar-ne els intercanvis…
polinesi | polinèsia
Etnologia
Individu pertanyent a algun dels pobles de raça polinèsida que s’estenen a l’est del Pacífic en el triangle que formen l’estat de Hawaii al N, Nova Zelanda al S i l’illa de Pasqua a l’E.
Llur subsistència gira entorn del conreu de l’arbre del pa, les bananes i alguns tubercles tropicals i, sobretot, de la pesca Per aquest motiu els polinesis han desenvolupat una gran habilitat en les arts de navegació, com ara la construcció d’embarcacions o el desenvolupament de sistemes d’orientació Desconeixedors dels metalls, tota llur tecnologia es desenvolupà a partir de la fusta i de les fibres vegetals L’organització social és constituïda per una estructura piramidal que va dels grups locals als capitosts d’una illa o d’una vall Hi ha una diferenciació social que consta…
“Moko”
Segons la tradició, devers el segle X dC, Māui, heroi mític polinesi, pescà una illa Com aquell qui res, tragué de l’aigua Te Ika a Māui ‘el peix de Māui’ i Te Waipounamu ‘la mar de jade’, és a dir, l’Illa del Nord i l’Illa del Sud de Nova Zelanda Durant sis segles cap occidental no molestà els maoris que s’hi installaren, però l’any 1642 el navegant neerlandès Abel Tasman s’hi aventurà tota la seva tripulació, tret de tres homes, hi deixà la pell, de manera que ningú no tornà a intentar-ho Fins que el capità Cook s’hi presentà l’any 1769 i quedà fascinat pel que hi veié El tatuatge maori o “…
El poblament humà de les illes
El poblament d’Austràlia i les illes del Pacífic Encara que Austràlia no sigui pròpiament una illa sinó el més petit dels continents, la història del seu poblament és inseparable de la de les poblacions de Melanèsia amb les quals els australians aborígens comparteixen l’origen australians i melanesis com també posteriorment els polinesis procedeixen del sud-est d’Àsia i arribaren per mar al vell continent de Sahul i a les illes que l’envoltaven L’efecte de l’isolament i el mestissatge Els colonitzadors d’Oceania arribaren a les illes en grups reduïts, cosa que accentuà de manera important l’…
Nova Caledònia

Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial representa la major…
taro

Tubercles del taro
Corel
Alimentació
Tubercle del taro, aliment bàsic dels polinesis, els quals, després de torrar-lo o coure’l per destruir un glucòsid que conté, preparen el poi, massa pastosa amilàcia, de gust una mica àcid però agradable.