Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ronald Franklin Inglehart

Ronald Franklin Inglehart
© LSA - University of Michigan
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats, d’Abraham …
Lesotho 2014
Estat
La crisi causada per una revolta militar a Maseru, el 30 d’agost, que va provocar la fugida a Sud-àfrica durant deu dies del primer ministre Tom Thabane, va arribar a la seva fi amb l’acord impulsat pel vicepresident sud-africà, Cyril Ramaphosa, enviat al país en nom de la Comunitat pel Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC L’acord, signat al final d’octubre, va establir la reobertura del Parlament i la celebració d’eleccions anticipades al febrer del 2015 El general Tlali Kamoli, que va encapçalar la revolta el rival d’aquest, el comandant Maaparankoe Mahao i el cap de la policia,…
Costa d’Ivori 2017
Estat
Les tensions entre el cap d’estat, Alassane Ouattara, i el president de l’Assemblea Nacional, Guillaume Soro, i les protestes dels militars i excombatents van marcar l’agenda política del país Soro, que no amaga les seves aspiracions de presentar-se a les presidencials del 2020, es va distanciar d’Ouattara, fins al punt d’absentar-se durant dos mesos de la Costa d’Ivori i no participar en el Congrés de l’Agrupació dels Republicans, el partit del president Les diferències van ser negades per tots dos, però diversos politòlegs ivorians van destacar la detenció del cap de protocol…
Introducció
Sigles de les candidatures que figuren en els mapes, els gràfics i les taules, per ordre alfabètic De tot el que s’ha dit i escrit sobre el procés electoral republicà, el més acceptat i divulgat ha estat la influència suposadament decisiva de l’abstenció llibertària La premsa de l’època i la bibliografia posterior han insistit en el poder de convicció dels llibertaris, especialment a causa de la influència política i social de la CNT Confederació Nacional del Treball Durant decennis, el combat anarcosindicalista per una altra cultura i una altra justícia va deixar una estela d’esperança i de…
Les consultes. Resposta política de l'electorat urbà
Evolució del vot i de la participació en les sis eleccions celebrades amb sufragi masculí entre 1934 i 1936 Com hem apuntat, en l’elecció del 12 d’abril de 1931 va destacar la irrupció espectacular d’Esquerra Republicana de Catalunya, acabada de crear, que es va confirmar com a partit capdavanter El repartiment territorial de vots d’aquesta consulta va persistir per a les candidatures liderades pel conservadorisme de la Lliga Regionalista i pel reformisme d’ERC El Partit Republicà Radical s’enfonsà i a partir d’aquest moment els seus líders van competir per fer-se un lloc dintre del…
El mite
Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…