Resultats de la cerca

Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació…

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat

No admet la teoria de la predestinació En formaren part els mutazilites mutazilita

El 1545 abandonà l’orde carmelità i passà a Ginebra amb Calví 1550 La seva doctrina sobre la predestinació, contrària a la de Calví, fou la causa del seu exili a França 1553 i del seu pas al partit antireformador Escriví biografies polèmiques de Calví i de Théodore de Bèze

Com a projecte diví sobre l’univers i la història, la providència inclou el destí salvífic de la humanitat, en ordre al qual tot és determinat, bé que en aquest el seu sentit darrer resta per a l’home en el misteri i, per això mateix, com a no manipulable Aquest doble caràcter i el perill del seu oblit es palesen en el problema de la predestinació, les interpretacions fatalistes de la qual no són sinó reflex de la que pot ésser interpretació incorrecta del providencialisme

Entrà als dominics a Florència 1517 Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori 1546 i, després, arquebisbe de Conza 1552 Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants, i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis catarinisme i pel seu escotisme És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica

Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí predestinació…

Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors

Fou ofert pel seu pare a l’abadia de Fulda, on, en arribar a la majoria d’edat, fou obligat a professar contra la seva voluntat per l’abat Ràban Maur Fugí de Fulda i obtingué la dispensa de vots 829 però, obligat de nou a prendre l’hàbit, entrà al monestir d’Orbais Les seves doctrines sobre la Trinitat i sobre la predestinació foren refutades per Ràban Maur i condemnades a Magúncia 848 i a Quierzy 849, i en foren cremats els manuscrits Deposat de la dignitat sacerdotal, romangué pres al monestir d’Hautvilliers La major part de les seves obres s’ha perdut

El terme fou creat pels deixebles de DBáñez per designar el molinisme Comprèn sobretot, bé que no pas d’una manera exclusiva, al pensament de Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàllia Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme, foren combatudes per Pròsper d’Aquitània,…