Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Jordi I de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia i marquès de Moràvia (1458-71).
Fou regent de Ladislau IV 1444, el qual succeí Noble hussita, prengué Praga als catòlics 1448 i rebé la investidura del reialme de mans de l’emperador Frederic III Excomunicat per Pau II 1446, repellí, amb l’ajut dels hussites, la croada predicada contra ell
Melcior de Tivissa
Cristianisme
Nom de religió del missioner caputxí Salvador Pinyol i Domènech.
El 1869 ingressà a l’orde a Guatemala, on s’ordenà de sacerdot 1875 Traslladat a l’Equador i a Colòmbia, treballà a les missions caputxines, especialment a les d’Imbabura i Chocó Fou nomenat comissari general de Colòmbia-Equador i custodi d’aquestes missions El 1895, cridat a Catalunya, fou elegit ministre de la província caputxina d’Aragó-Navarra-Catalunya Publicà les Relationes missionum Comissariatus Aequatoris , de l' Analecta Ordinis romana 1884, Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador 1887, Compendio de elocuencia sagrada 1890 i Semana Santa predicada 1916
Sokoto
Geografia històrica
Emirat sudanès creat entre el Níger i el Txad pels fulbes al principi del segle XIX.
Habitat per població haussa, la guerra santa predicada per Usmanu dan Fodio provocà la revolta fulbe contra el sistema feudal imperant, però el nou estat teocràtic fou encara més opressiu que l’anterior L’imperi s’expandí fins al regne de Bornu i el Camerun, sobretot sota Muhammad Bello 1817-55, i es caracteritzà per la intransigència religiosa diverses tribus paganes foren reduïdes a l’esclavitud El 1904 passà a formar part de l’imperi Britànic i posteriorment fou incorporat a Nigèria En la revolta nigeriana del 1966 morí el darrer representant del poder fulbe a la regió, Ahmadu…
croada

Les croades: de la primera a la tercera
© Fototeca.cat
Història
Expedició de cristians contra els musulmans per reconquerir Terra Santa.
El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…
wahhabisme
Islamisme
Doctrina predicada a l’islam per Muḥammad ibn "Abd al-Wahhāb
.
Adaptació a l’escola hanbalita de la reforma puritana d’ibn Taymiyya, preconitzava l’observança estricta de l’islam alcorànic i condemnava diverses pràctiques culte als sants, pelegrinatge a llurs tombes, els minarets a les mesquites, el rosari musulmà, l’ús del tabac, la música, etc com a innovacions contràries a la pura ortodòxia sunnita La doctrina wahhabita, estretament lligada des de bon principi a la dinastia saudita wahhabita 2 2, ha estat l’origen del regne wahhabita d’Aràbia Aràbia Saudita, d’on és la religió oficial Té també adeptes a l’Índia, a l’Afganistan i al Turquestan
dharma
Hinduisme
Terme fonamental de la teologia vèdica el significat del qual és molt divers.
Originàriament i etimològicament coincideix amb el ṛta , llei de veritat que suporta tot el cosmos, i equival a la llei del sacrifici Dotat d’un sentit essencialment moral, el dharma no pot ésser transgredit sense que hom deixi d’ésser ari i esdevingui vṛta, dāsa o pāni , és a dir, una entitat netament demoníaca Ultra significar la llei moral universal, dharma esdevé també sinònim del codi de conducta particular d’un individu o d’un grup El Mahabharata el defineix, en aquest sentit, com el deure acomplert pel seu valor intrínsec Entre els significats de dharma sobresurten els de virtut,…
Teobald I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1234-53) i comte palatí de Xampanya (Teobald IV: 1201-53) i de Brie.
Fill pòstum del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra Educat a la cort del rei Felip II de França, collaborà amb Lluís VIII en la lluita contra els albigesos 1226 Arran de la mort de Sanç VII de Navarra fou nomenat rei de Navarra per la noblesa navarresa 1234, en contra de l’acord d’afillament mutu establert per Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó s’inicià així la dinastia francesa de Xampanya a Navarra Realitzà una tasca legisladora, ordenant l’elaboració d’un Cartulari Magne i, probablement, la iniciació del Fur general de Navarra El 1239 participà en una croada a Terra…
Joan Llongueres i Badia
Música
Músic, pedagog i poeta català.
Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí i…
Calixt III

Calixt III.
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Alfons de Borja en ésser elegit papa (1455-58).
Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…
nadala
Música
Cançó de Nadal.
Dins dels repertoris de caràcter tradicional, la cançó de Nadal constitueix una de les composicions que han conservat més vigència social Es tracta de cançons de tipus estròfic que, associades funcionalment i temàticament al període nadalenc, posseeixen un origen predominantment culte, tot i que el seu ús sigui ben popular En el cas de Catalunya, hi ha mostres d’aquest gènere des del prinicipi del segle XV, o fins i tot al XIV Els orígens cal cercar-los en himnes i pregàries de la litúrgia pròpia de Nadal Alguns dels temes que amb més freqüència apareixen a les nadales catalanes són el dubte…