Resultats de la cerca

L’apostrofació S’apostrofa la preposició de en els casos conflictius següents Davant d’abreviatures, sigles i xifres d’adapt , d’esq , d’illustr , d’urb d’EGB , d’ISBN , d’ITV , d’UGT d’FM , d’HB , d’MDT , d’SPD d’1-X-1950 , d’1000000 de visitants , d’11 h a 13 h Davant de noms de diaris, revistes o obres de creació en cursiva, o de noms entre cometes i no es contrau amb l’article el reportatge d’ El Temps l’han qualificat d’“insuperable” Davant de noms de grups, entitats o empreses i no es contrau amb l’article l’espectacle d’Els Comediants les publicacions d’Enciclopèdia Catalana l’anunci d…

Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica que anomenà…

L’element sintàctic relacionat és inicial de la relació el seu complement és terminal, qualsevol que sigui l’ordre de la frase Ho aconseguiràs amb paciència , o bé Amb paciència ho aconseguiràs Les preposicions formen sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu terme de relació El català té cinc preposicions febles a , amb , de , en i per Les tres preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el i els al, als, del, dels, pel, pels la preposició de s’apostrofa davant un mot començat en vocal o h Un estri d’aram, llibre d’història Les…

En la terminologia gramatical tradicional, adverbis, preposicions i conjuncions són sempre invariables

En llatí, per exemple, solia ésser l’ablatiu En català s’expressa per mitjà de preposicions treballa a casa, resideix a Barcelona

En català hi ha accessoris com ara a , de , però , generalment preposicions i conjuncions que pressuposen sempre un context ve a Barcelona, ve de Barcelona

Des d’un punt de vista semàntic, són mots plens els lexicals, per oposició als purament gramaticals, considerats buits de sentit, com les preposicions, les conjuncions i altres elements gramaticals de relació lexema, morfema

El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants

És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos…

Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “…